Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
proteïna de fluorescència verda
Bioquímica
Proteïna produïda per meduses bioluminescents del gènere Aequorea, que es fa servir en recerca biològica com a marcador del funcionament dels gens i de la biosíntesi i del moviment de proteïnes en organismes vius.
La seva seqüència ha estat experimentalment alterada per produir tota una gamma de coloracions en ser illuminada amb llum ultraviolada També se’n fan servir variants que emeten llum quan entren en contacte amb alguna substància concreta, com arsènic, metalls pesants o trinitrotoluè, la qual cosa permet detectar fàcilment aquestes substàncies contaminats o explosives
vitamina K
Bioquímica
Conjunt de substàncies liposolubles que actuen com a cofactor de les proteïnes involucrades en la coagulació sanguínia.
És essencial disposar d’una quantitat suficient d’aquesta vitamina per a una correcta coagulació sanguínia La forma K 1 de la vitamina es troba en aliments com els vegetals de fulla verda, el fetge, el formatge o el rovell de l’ou, i el tipus K 2 és produït de forma natural pels microorganismes de l’intestí flora intestinal en quantitat suficient per a cobrir els requeriments diaris d’aquesta vitamina excepte en casos de patologia greu que afecti l’intestí i la flora intestinal
Osamu Shimomura
Osamu Shimomura
© Marine Biological Lab./Jorn Kleindiust
Bioquímica
Bioquímic japonès.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods…
pigment biliar
Bioquímica
Nom genèric que hom dóna a tota una gamma de substàncies que provenen de la degradació de l’hemoglobina dels eritròcits en el fetge, en la melsa i en la medul·la òssia, i que tenen una coloració verda o groguenca característica.
Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta
sucre
Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…