Resultats de la cerca

Afecta fonamentalment el fetge i el ronyó, i es manifesta clínicament amb hepatomegàlia, disfuncions en el metabolisme dels greixos i dels nucleòtids i manca de desenvolupament físic És també anomenada glicogenosi de tipus I

Deixeble de WNernst, JHvan't Hoff i SAArrhenius professor de química general i inorgànica 1906-29 i director de l’institut bioquímic 1929-41 a la Universitat d’Estocolm Treballà en l’estudi dels enzims, la fermentació del sucre i l’obtenció de vitamines, i fou el primer que aïllà la vitamina A El 1929 compartí el premi Nobel de química amb sir Arthur Harden

Les glicogenosis es classifiquen en set tipus de l’I al VII La glicogenosi de tipus I és l’anomenada malaltia de von Gierke, la de tipus II és coneguda com a malaltia de Pompe, la de tipus IV com a malaltia de Hers i la de tipus V com a malaltia de McArdle

Continuant els treballs de Loewi i de Dale que fonamentaren la teoria de la transmissió química de l’impuls nerviós, ha investigat la presència i els canvis de l’acetilcolina a les sinapsis ganglionars i postganglionars, a la placa motriu i —l’aportació més important— al sistema nerviós central L’any 1970 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb Von Euler i Axelrod

Fou aïllat del llevat per H von Euler i els seus collaboradors el 1931 poc temps després, Warburg i Christian l’identificaren en els eritròcits Actualment és aïllat a partir del fetge de porc, per adsorció amb carbó actiu, bescanvi iònic o cromatografia Àmpliament distribuït en la matèria viva, actua com a transportador d’hidrogen en les oxidacions aeròbiques i anaeròbiques i en les fermentacions Sembla que és reduït per menys enzims que el NAD És un cofactor en la hidroxilació d’anells aromàtics o esteroides en els enzims

Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos…

Poc temps després fou anomenat codeshidrasa I , quan Otto Heinrich Warburg isolà un altre coenzim molt afí codeshidrasa II , el fosfat del dinucleòtid adenina-dicotinamida NADPcodeshidrogenasa

Doctorada per l’Institut Pasteur de París, feu recerca postdoctoral als Estats Units, i els anys 2002-06 treballà a la Universitat de Viena Posteriorment ha encapçalat un equip al Laboratori per a la Medicina d’Infeccions Moleculars MIMS a la Universitat d’Umeå Suècia, projecte en collaboració amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular Des del 2013 dirigeix el departament de Regulació en Biologia de la Infecció del Centre Helmholtz de la Universitat de Hannover Alemanya, on des del 2014 ocupa la càtedra Alexander von Humboldt Ha centrat les seves investigacions en el camp de…

Cada molècula és constituïda per una unitat de nicotinamida, una d’adenina, dues de β-D-ribosa i dues d’àcid fosfòric Se sintetitza en la cèllula a partir de l’àcid nicotínic lliure, i solament algunes cèllules utilitzen nicotinamida És un coenzim que actua en reaccions de transferència d’hidrògens i d’oxidoreducció enzimàtica per exemple, en algunes deshidrogenases Fou aïllat i identificat per Otto Warburg i Hans von Euler-Chelpin Present, juntament amb el NADP, en tot tipus de cèllules, el NAD acostuma a ésser el més abundant de tots dos en els mitocondris del cor del bou, hi…

La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…