Resultats de la cerca

Estudià arquitectura a les universitats de Cincinnati i Harvard, i el 1962 inicià una carrera docent de quatre dècades a la Universitat de Princeton, ciutat on també obrí el seu estudi Juntament amb Richard Meier, Peter Eisenman, Charles Gwathmey i John Hejduk, forma part del grup anomenat Five Architects , considerats pioners del postmodernisme El 1972 projectà la seva primera obra important, la Snyderman House, a Fort Wayne, Indiana El 1979 dissenyà un complex municipal a Portland, Oregon, considerat el primer edifici pròpiament postmodernista i que durant anys ha suscitat controvèrsia Dels…

Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella  Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic districte II de…

Fou creat el 1991 pels arquitectes Emilio Tuñón Álvarez Madrid 1959, premi Nacional de Arquitectura 2022 i Luis Moreno García-Mansilla Madrid 1959 – Barcelona 2012, després d’una llarga etapa de collaboració a l’estudi de Rafael Moneo, on començaren a treballar un cop titulats arquitectes per l’Escola Tècnica Superior de Madrid ETSAM el 1981 i el 1982, respectivament La seva primera gran obra, el Museu de Zamora 1992-96, mostra alguna de les principals característiques de l’arquitectura immediatament posterior la potència urbana dels volums, la continuïtat de la tradició racionalista en les…

Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de productes, ciutats i nacions Algunes construccions…

Enginyer tècnic agrícola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, l'any 1978 participà en la creació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, on fou director general de Producció i Indústries Agroalimentàries 1978-91 Posteriorment ocupà el càrrec de director de Regs de Catalunya SA REGSA 1991-93 i de director general de Medi Ambient 1993-99 L'any 1987 fundà, juntament amb Josep Miró i Ardèvol, el primer  banc d'aliments de tot l'Estat espanyol Banc dels Aliments de Barcelona, organització de la qual fou vicepresident des de la seva fundació El…

Titulada el 1968 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i sostenibilitat Juntament amb l’arquitecte  Lluís Domènech i Girbau , amb qui treballà des del 1974, aportaren una visió funcional entre arquitectura i ciutat i excelliren en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003, Premi Nacional d’Urbanisme 1986 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de…

Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana al…

Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Juntament amb Bartomeu Agustí i Vergès, Josep Claret i Rubira, Ricard Giralt i Casadesús i Joan Roca i Pinet, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines Treballà per la Diputació de Girona i per la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya, li suposà la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola S'exilià primer a Montpeller fins el 1942, on trobà aixopluc a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpellier, i més tard a…