Resultats de la cerca

Treballà al castell de Sant Ferran de Figueres, on féu la font de la plaça A Barcelona féu les imatges laterals —desaparegudes— de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l’escultura aplicada del palau de la Virreina 1775, la capella de Santa Marta avui a l’hospital de la Santa Creu, la Mercè, el Collegi de Cirugia i el palau del duc de Sessa

Mestre de les obres del palau de la Generalitat a Barcelona el 1416 emprengué la façana del carrer del Bisbe, en collaboració amb l’escultor Pere Joan construí o transformà el bellíssim pati principal amb la gran escala 1425 Essent ja mestre major de l’obra, hi construí la capella de Sant Jordi 1432-34, de rica ornamentació flamígera, que si bé anteriorment ja l’havia aplicada, ho havia fet molt mesuradament, sense trencar els esquemes típics del gòtic català, cosa que succeix a la façana de la capella, motiu pel qual hom ha suposat una intervenció castellana

Partí d’un eclecticisme palès als seus projectes de cases per a la reconstrucció dels pobles afectats pels terratrèmols de Màlaga i de Granada 1885 Establert a Madrid, hi construí l’edifici La Equitativa 1891, actual Banco Español de Crédito, on l’escultura aplicada té una funció estructural Féu altres obres a Madrid com el famós monument a Alfons XII, d’El Retiro i a Zestoa tanmateix, la seva aportació principal fou el palauet Longoria 1902, únic edifici estructuralment modernista de Madrid Dedicà els darrers anys de vida a un ambiciós projecte urbanístic per a Madrid

El 1961 guanyà el primer premi en el concurs d’estudiants al Sisè Congrés de la UIA a Londres amb una estructura per a un “teatre plegable” En essència presentava les principals aportacions de les seves estructures articulades i plegables juxtaposició de tetràedres incomplets —formats per políedres complexos articulats—, nusos tridimensionals, rigidesa de l’estructura —que aconseguí per un sistema d’autocontrol de la mateixa estructura— i utilització repetitiva dels mòduls bàsics Obtingué molts premis i realitzà dues obres que deixà inacabades la cúpula del Museu Dalí, a Figueres…

Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…

La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…