Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Miguel Fernández
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de l’Academia de San Fernando i assistent de Sabatini És autor, per encàrrec de Carles III, de l’església del Temple de València 1761-80, sòbria i acadèmica, malgrat alguns elements decoratius rococó, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres
Egon Eiermann
Arquitectura
Arquitecte alemany, deixeble de Poelzig.
Ha estat un dels millors arquitectes alemanys de la postguerra Entre les seves obres, es destaquen la fàbrica de teixits de Blumberg 1951 i la Gedächtniskirche de Berlín 1957-63, bastida conservant les ruïnes de l’antiga església bombardejada Vers el 1961 adoptà murs cortina magatzems Horten, a Heidelberg
televisió mòbil
Electrònica i informàtica
Comunicació
Utilitat que pot incorporar el telèfon mòbil per a la recepció de continguts televisius.
Adopta diferents estàndards de comunicació segons el país N'hi ha d’oberts i amb més possibilitats d’expansió en el mercat, ja que permeten més interoperabilitat entre els diferents dispositius L’alta penetració i la versatilitat de la televisió mòbil i el desenvolupament de nous terminals han transformat els mòbils en dispositius multifunció Això implica un increment de la demanda de continguts audiovisuals i multimèdia
Eduard Balcells i Buigas
Arquitectura
Arquitecte.
Des del 1905 fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès Modernista ressagat, entre les seves obres sobresurten la casa Lluch 1906, a Sant Cugat del Vallès, i la casa Gual ~1910, de Cardedeu A la casa que féu per al seu germà Carles a Cerdanyola 1911-13 adoptà l’estètica noucentista, i la casa Manuel Balcells 1923, també a Cerdanyola, és ja d’una simplicitat gairebé racionalista
Xavier Goerlich i Lleó
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931
cúpula Fortuny
Arquitectura
Art
Nom amb què és conegut internacionalment l’element escenogràfic, ideat per Marià Fortuny i Madrazo, consistent en un quart d’esfera que ocupa tot l’escenari, amb la banda còncava de cara a l’espectador.
El giny, fruit de les exigències del verisme teatral, permet de donar una perfecta illusió de la volta del cel en les escenes que simulen transcórrer a l’aire lliure i és susceptible de rebre projeccions llums, diapositives, etc que accentuïn l’aparença de realitat Fortuny muntà la primera el 1902 a París, i Max Reinhardt adoptà el sistema i en construí una de fixa de ciment al Deutsches Theater de Berlín
stupa
Arquitectura
Budisme
Monument búdic de tipus funerari, originari de l’Índia, destinat a guardar-hi relíquies de Buda o a recordar-ne fets memorables.
En la tradició pali és anomenat dagoba Estructura massissa de pedra no tallada, en forma semiesfèrica o de campana, és decorada per una balustrada amb un pal que sosté un o més para-sols d’honor Generalment apareix dins un recinte emmurallat És famós el de Sānchī s III aC Amb la difusió del budisme, penetrà als països veïns i, en un procés complex, donà origen a d’altres formes arquitectòniques, sobretot la pagoda xinesa Al Tibet adoptà la forma acampanada
Francesc de Paula Morera i Gatell
El pavelló dels Camps Elisis de Lleida, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, topògraf i urbanista.
Es formà a Barcelona Arquitecte municipal de Lleida 1906, exercí el càrrec trenta-cinc anys Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat Hotel Pallas, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX
Filippo Turati
Història
Comunicació
Polític i publicista italià.
El 1891, amb la revista Critica sociale , influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani Partito Socialista Italiano Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París 1926, on continuà lluitant per la represa de la lluita…
Ricard Giralt i Casadesús
Arquitectura
Arquitecte, especialista en temes d’urbanisme.
Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte municipal de…