Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
popelín
Indústria tèxtil
Teixit fi amb ordit de seda i trama de filadís, llana o cotó, amb lligat de plana, en el qual la densitat de l’ordit sol ésser doble que la de la trama, cosa que produeix, juntament amb un major gruix d’aquesta, un fi bordonet transversal.
Les seves aplicacions són la confecció de pijames, camises, vestits de dona, cortines, etc El popelín d’Irlanda té l’ordit de seda natural i la trama d’estam
poli(tereftalat d’etilè)
Química
Indústria tèxtil
Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat de dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalizada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.
El d’un pes molecular superior a 20000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristallinitat Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada El politereftalat d’etilè és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils Dacron, Terylene,…
gasa
Indústria tèxtil
Tela molt clara i subtil, de lligat tafetà, caracteritzada per la separació, relativament gran, amb què hi són col·locats els fils d’ordit i els de trama.
Una de les seves aplicacions és la gasa hidròfila , de cotó, desproveïda d’aprest i esterilitzada, emprada en cirurgia Els fils d’aquests teixits tan desnombrats tenen tendència a lliscar els uns sobre els altres, i es destria el teixit Per evitar-ho hom pot donar-li un fort aprest, com en la mosquitera, o bé cal emprar el lligat de gasa de volta
pana
Indústria tèxtil
Vellut o pelfa amb pèl d’alçada mitjana, especialment vellut per trama fet amb cotó, anomenat també vellut de cotó
.
És un teixit format per un ordit i una trama que lliguen tafetà, reps o sarja, i per una segona trama que fa llargues bastes sobre els fils d’ordit Fora del teler, les bastes són tallades, i els caps de fil tallats són raspallats per aixecar-los i desfibrar-los Segons l’acabat i com es tallen aquests fils, hi ha diverses menes de pana bordonada, llavorada, llisa, granet, etc La pana té moltes aplicacions i a causa de la seva gran resistència al desgast és molt emprada com a roba de treball pagesos, mestres de cases, excursionistes, etc
plana
Indústria tèxtil
Lligat de plana, el més simple dels lligats, format per dos fils d’ordit i dues passades de trama, que dóna teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés.
És el lligat de major ús i ofereix aplicacions molt variades La plana doble o triple per ordit , anomenada també telató per trama , és feta amb quatre o sis fils d’ordit, la meitat consecutiva dels quals evoluciona conjuntament, com un sol fil, lligant plana La plana doble o triple per trama , anomenada també telató per ordit , és feta amb quatre o sis passades de trama, la meitat consecutiva de les quals evoluciona conjuntament, com una sola passada, lligant plana La plana doble o triple per ordit i per trama , anomenada també estoreta , és feta amb quatre o sis fils d’ordit i…
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Edifici del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, obra de Xavier Busquets i Sindreu
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corporació de dret públic creada el 1931 amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió d’arquitecte i dels interessos dels seus associats en l’àmbit de Catalunya.
Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…