Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
uredinals
Micologia
Ordre de basidiomicets del grup dels probasidiomicets, integrat per fongs paràsits d’angiospermes, caracteritzats perquè tenen cicles biològics complexos, els quals transcorren en un sol hoste (espècies autoiques) o en més d’un (espècies heteroiques).
El cicle, que no sempre és tan complicat, comença a la primavera, quan una teleutòspora forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat Les basidiòspores formades germinen en l’hoste secundari, i en el miceli monocariòtic resultant apareixen els picnidis, formadors de picnidiòspores, espores de tipus conídic Dues hifes monocariòtiques poden unir-se i formar un miceli dicariòtic, en el qual apareixen els ecidis, productors d’ecidiòspores, les quals ataquen l’hoste primari En el miceli dicariòtic resultant de la…
auriculariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les auricularials, de carpòfors gelatinosos, replegats, que apareixen sobre fusta morta o arbres debilitats.
inocibe

inocibe Inocybe rimosa
Alexey Sergeev (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Nom donat als bolets del gènere Inocybe, de la família de les cortinariàcies, de mida relativament petita, de menys de 6 cm, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotats d’una forta sentor, sovint espermàtica.
Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós
cassoleta
Micologia
Nom aplicat popularment a molts bolets ascomicets en forma de copa carnosa i poc o molt oberta, que apareixen sobretot a la primavera i solen ésser comestibles.
Minoru Yamasaki
Arquitectura
Arquitecte nord-americà d’origen japonès.
Format a les universitats de Washington i de Nova York —d’estudiant collaborà amb els constructors de l’Empire State Building—, movent-se entre un racionalisme del tipus de Mies i un manierisme preciosista i historicista, fou un perfecte prototip de l’arquitecte dels EUA A la coberta de l’edifici de l’aeroport de Saint Louis 1953-55 féu ús de les voltes de membrana, i al Mac Gregor Conference Building 1958, a Detroit —obra que obtingué el primer premi de l’Associació dels Arquitectes—, accentuà el preciosisme manierista, que es reforçà a partir de la creació de la seva pròpia agència el 1959…
basílica
basílica de Sant Pau Extramurs, a Roma
© Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església que, per la seva forma, recorda la basílica romana.
A l’època paleocristiana i a partir de Constantí els grans edificis de culte continuaren arreu de l’Imperi la tradició de la basílica clàssica, amb les adaptacions que demanava la litúrgia La basílica cristiana és de planta rectangular, i el seu interior presenta dues o quatre files de columnes que la divideixen en tres naus Santa Maria la Major o cinc naus Sant Pau Extramurs, la primitiva de Sant Pere del Vaticà, Nativitat de Betlem, la central de les quals és més gran i més elevada que les laterals, per tal de resoldre el problema de la illuminació interna Les columnes suporten galeries, a…
míldiu

Fulla de vinya afectada per míldiu
Jerzy Opioła (CC BY-SA 4.0)
Fitopatologia
Micologia
Nom donat a diverses malalties de les plantes, produïdes per fongs ficomicets oomicetals de la família de les peronosporàcies.
Aquests fongs ataquen els òrgans verds fulles, tiges i, de vegades, fruits i produeixen una clorosi amb l’aparició d’uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades El míldiu de la ceba , produït per Peronospora schleideni , afecta les fulles i les flors i produeix unes taques groguenques a l’anvers i violàcies al revers El míldiu de la patata és produït per Phytophthora infestans , i el fong es desenvolupa a l’interior dels teixits fins que apareixen taques, a l’època calorosa i humida, al revers de les fulles El míldiu de l’enciam és produït per Bremia…
campanar

Campanar de Sant Pere de Rodes
© JoMV
Arquitectura
Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…
acústica de les sales

Un adequat equilibri entre el so directe i el so reflectit (primera reflexió) és el que fa conceptuar l’acústica d’una sala com a bona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…
,