Resultats de la cerca

Dirigit successivament per Amador Garrell i Alfred Canal, adoptà sobretot un caràcter informatiu d’abast comarcal Publicà una collecció de facsímils dels periòdics principals de la ciutat

Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran 1916 i per Joan Galobart 1923 El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment 1932-34 1937-38 la de Vertical

Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números

Membre de l’Academia de San Fernando i assistent de Sabatini És autor, per encàrrec de Carles III, de l’església del Temple de València 1761-80, sòbria i acadèmica, malgrat alguns elements decoratius rococó, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres

Ha estat un dels millors arquitectes alemanys de la postguerra Entre les seves obres, es destaquen la fàbrica de teixits de Blumberg 1951 i la Gedächtniskirche de Berlín 1957-63, bastida conservant les ruïnes de l’antiga església bombardejada Vers el 1961 adoptà murs cortina magatzems Horten, a Heidelberg

Era propietat de Juan Poch i el dirigia Francisco Alberici Pretenia ser una publicació similar a les europees del mateix gènere, de foment de les iniciatives envers l’esport i la seva indústria D’ideal higienista, defensava el desenvolupament harmoniós del cos El 1912, durant un breu període, adoptà el títol d’ Eco de sports y espectáculos

Des del 1905 fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès Modernista ressagat, entre les seves obres sobresurten la casa Lluch 1906, a Sant Cugat del Vallès, i la casa Gual ~1910, de Cardedeu A la casa que féu per al seu germà Carles a Cerdanyola 1911-13 adoptà l’estètica noucentista, i la casa Manuel Balcells 1923, també a Cerdanyola, és ja d’una simplicitat gairebé racionalista

Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931

Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT

El giny, fruit de les exigències del verisme teatral, permet de donar una perfecta illusió de la volta del cel en les escenes que simulen transcórrer a l’aire lliure i és susceptible de rebre projeccions llums, diapositives, etc que accentuïn l’aparença de realitat Fortuny muntà la primera el 1902 a París, i Max Reinhardt adoptà el sistema i en construí una de fixa de ciment al Deutsches Theater de Berlín