Resultats de la cerca

Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans

Es diferencia de la columna pel fet de no tenir base ni capitell i poder ésser de secció no circular Per al càlcul d’un pilar cal tenir present que aquest pot presentar inestabilitats elàstiques produïdes pel vinclament

Sobre una planta central, el martyrium podia tenir forma circular Sant Sepulcre, poligonal capella de l’Ascenció o de creu Qal’at Se'mǎn , prop d’Alep El martyrium originàriament no destinat a la celebració eucarística influí en el tipus d’església bizantina, diferent de la basílica

Pot ésser quadrangular, poligonal o circular, llis o decorat amb estries d’aresta viva o bisellades, amb relleus, helicoidal, etc, segons les èpoques i els estils Primitivament era de fusta posteriorment fou fet de pedra, i en l’arquitectura moderna és de ferro o de ciment armat

Sembla que el seu origen ve de l' oculus de les primitives basíliques cristianes De petites dimensions fins a la segona meitat del s XII, en aquest moment augmentaren considerablement de diàmetre la de la façana occidental de l’església de Nantes, de la darreria del s XII, té 8 m Durant el s XIII s’hi afegeixen vidrieres Són importants les d’algunes catedrals gòtiques franceses Notre-Dame de París, Reims, etc També són notables les de la catedral de Lleó En l’arquitectura catalana n'hi ha encara d’estil romànic, com la de l’absis de Santes Creus s XII-XIII Les dels extrems del transsepte de…

La planta és basilical, nascuda segurament de la unió d’una capella circular amb una stupa i una sala de reunions Sobresurten els chaitya de la zona propera a Bombai, els de Bhājā ~50 aC, Bedsā ~s I dC, Ajantha s II-VII dC, Kārle ~120 dC i Ellorā 700-750 dC