Resultats de la cerca

Especialista en fortificacions, com els seus oncles Giuliano i Antonio, el Vell, treballà a Roma des del 1503 en l’equip d’ajudants de Donato Bramante Construí Santa Maria di Loreto 1507, al fòrum trajà Fou mestre d’obres de Sant Pere del Vaticà des del 1516, i un cop mort Rafael en dirigí les obres, primer amb Baldassare Peruzzi i des del 1538 tot sol La major part de la seva arquitectura és vinculada a la família d’Alessandro Farnese, esdevingut papa Pau III Rocca Paolina a Perusa, Capella Paolina i Sala Regia al Vaticà, part de Villa Farnese a Caprarola i,…

Treballà a Nàpols, Verona restauració del Ponte de Pietra, París escala exterior del Palais de la Cité i, amb Rafael, a Sant Pere del Vaticà Publicà la primera edició de Vitruvi i traduí les Cartes de Plini

A Tívoli participà en les excavacions de la villa Adriana i construí la villa d'Este Per al papa Pius IV féu, als jardins del Vaticà, el Casino 1562 i el nínxol que corona el Belvedere, obra de Bramante

Protegit pel papa Sixt V, féu, a Roma, la capella Sixtina a Santa Maria Maggiore 1586 i reconstruí el palau del Laterà 1587 Projectà l’urbanització de la plaça de Sant Pere del Vaticà Edificà el palau reial de Nàpols 1600-02 El seu estil és intermedi entre el darrer Renaixement i el barroc

Treballà a Florència fins el 1433 collaborà amb L Ghiberti en les portes del baptisteri Per encàrrec d’Eugeni IV, féu les portes de bronze de Sant Pere del Vaticà 1433-35 Anà a Milà 1451, on al servei de Francesco Sforza, projectà el Castello Sforzesco i l’Ospedale Maggiore Escriví un Trattato d’Architettura

Protegit pel comte Stroganov, estudià a Moscou i viatjà per Alemanya, França i Suïssa La seva obra principal és la catedral de la Mare de Déu de Kazan’ 1810-11 —la construcció de la qual li fou encarregada pel tsar Pau I el 1790—, que imita, principalment a la cúpula i a la columnata, Sant Pere del Vaticà

De bon principi treballà amb Pietro da Cortona, CRainaldi i LBernini Les seves obres Santa Maria dei Miracoli, Santa Maria di Montesanto, façana de San Marcello del Corso, Palazzo Odescalchi, santuari de Loiola mostren la seva preferència per les cúpules i les rotondes i un tractament arquitectònic academicista dins el seu barroquisme Com a teòric publicà un estudi sobre el Vaticà Templum Vaticanum i uns altres d’urbanisme i d’acústica

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Deixeble i collaborador de Rafael al Vaticà Abandonà Roma a causa d’una sèrie de gravats llibertins Cridat per Frederic Gonzaga, s’establí a Màntua, on obrí un taller 1524-40 Realitzà en aquest període fortificacions i dics La seva obra més important és el Palazzo del Te a Màntua, on hom pot veure la introducció d’arcuacions a la façana, preludi d’Andrea Palladio i els manieristes La decoració interior respon al concepte manierista, amb un tractament grandiloqüent dins l’estil de Miquel Àngel

Es formà i treballà a Siena amb Pinturicchio, i a Roma —on es traslladà el 1503— amb Rafael 1516-17, frescs de la Capella Ponsetti, església de Santa Maria della Pace, l’estil dels quals imità Construí la Villa Farnesina a Roma 1508-11, on també decorà dues sales, dirigí les obres de Sant Pere del Vaticà a partir del 1520, i, el 1535, començà el Palazzo Massimo alle Colonne, la seva obra més coneguda per la traça original de la façana, lluny ja dels models clàssics, i per la introducció d’elements fantasiosos, característiques definitòries d’un dels primers i més importants…