Resultats de la cerca

En morir aquest el 1835, fou succeït per Josep Casademunt i Torrents, fins a la supressió de la classe el 1850 Fou substituïda per l’Escola de Mestres d’Obres, dirigida pel mateix Casademunt, fins a la seva mort 1868, i després per Elies Rogent i Amat Suprimida el 1869, la diputació fundà l’Escola Politècnica Provincial, que comprenia una escola d’arquitectura que, en desaparèixer la Politècnica 1871, restà amb el nom d’Escola Provincial d’Arquitectura, la qual, el 1874, passà a la Universitat L’any següent fou reconeguda i s’anomenà Escola Superior d’Arquitectura La nova escola facilità la…

Josep Oriol Mestres en fou el primer president A més d’un “Anuari” 1899-1929, l’Associació publicà dues revistes “La Ciutat i la Casa” 1925-27 i “Arquitectura i Urbanisme” 1931-36 Organitzà, a Barcelona, el IX Congrés Nacional d’Arquitectes 1922 i, a Barcelona i a Tarragona, el Primer i el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana 1932 i 1935, en els quals hom estudià la problemàtica de la construcció, l’habitatge i l’urbanisme a Catalunya El Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, creat el 31 de juliol de 1936, es féu càrrec de l’estatge social de l’Associació

L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l’estructura…

Francesc Renard Barcelona 1723 — 1791, mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques pont del Lledoner, al terme de Cervelló, Baix Llobregat, el camí de Molins de Rei, etc Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona Amb els seus fills Josep Renard i Closes Barcelona 1746 — 1824 i Francesc Renard i Closes Barcelona ~1750 — 1823, que fou mestre el 1803, realitzà les obres…

Format per Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo i altres collaboradors, ha destacat en el disseny d’habitatge social i installacions esportives Entre les seves obres de caràcter esportiu cal destacar l’estadi del Nàstic de Tarragona el palau d’esports d’Almaty Kazakhstan els vestidors del Futbol ClubBarcelona les installacions del Duet Sports Sant Boi de Llobregat, Can Zam, Rambla Fondo, Badalona, Tiana, Rubí, Portitxol, entre d’altres el Club Deportivo Balthus el Club Europolis les Corts, el Club Esportiu Arsenal el Centre Wellness O2 Barcelona el Centre Wellness…

El seu propòsit inicial fou la reconstrucció d’aquest pavelló, dissenyat per l’arquitecte alemany  Ludwig Mies van der Rohe  i per la interiorista Lilly Reich amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Posteriorment es convertí en un centre de debat, difusió i sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis El patronat i consell d’administració de la Fundació és constituït, a més del consistori de la ciutat, pel Ministeri de l’Habitatge espanyol, la Generalitat de Catalunya, la Fira de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca,…

Es varen emparar 8 d’agost de 1936 dels locals de les velles organitzacions corporatives, l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i el Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears Afiliat simultàniament a la CNT i a la UGT, fou legalitzat per radicalment l’organització i el significat del treball professional dels arquitectes, que passaren a ésser considerats com uns treballadors més del ram de la construcció, però amb la categoria de tècnics Era l’únic organisme capacitat per a rebre els encàrrecs professionals, que després repartia entre els seus afiliats d’acord amb un pla de…

Representava una línia noucentista, parallela a la de Les Arts i els Artistes , amb nombroses illustracions i una representació tipogràfica molt acurada El 1928 es fusionà amb La Gaseta de les Arts

Fou patrocinada per Feliu Elias i promoguda per les entitats barcelonines Círcol Artístic, Ateneu Barcelonès, Centre Excursionista de Catalunya i Foment de les Arts Decoratives Presidit per Pere Bosch i Gimpera, el comitè de direcció estigué integrat, entre d’altres, per Cèsar Martinell, Manuel Trens, Feliu Elias i Ramon Puig La seva activitat se centrà, d’un bon principi, en l’elaboració de denúncies i informes tècnics, i en obres de restauració, dirigides, en molts casos, pels arquitectes Jeroni Martorell i Cèsar Martinell Entre els edificis que restaurà o collaborà a fer-ho, cal esmentar…

Elies Rogent i Amat , arquitecte —cunyat de Claudi Lorenzale i Sugrañes —, tingué dos fills, Josep i Francesc Josep Rogent i Pedrosa Barcelona 1867 — 1933, advocat i colleccionista d’art, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus collaborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya El seu germà Francesc Rogent i Pedrosa Barcelona, 24 de desembre de 1864 — 1898 arquitecte, titulat el 1887, entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges…