Resultats de la cerca

Autor d’un tractat d’arquitectura Viatjà per Grècia i Egipte, i s’establí a Barcelona 1814, on féu els plans del Cementiri Vell 1818, hi edificà la capella neoclàssica, amb símbols egipcis de fosa al frontó, i la portalada, amb les dues casetes de forma piramidal també és autor del monument als morts de l’epidèmia del 1821 La seva obra, escassa i en part desapareguda un templet a la llibertat al pla de Palau, del 1823, i una casa darrere Santa Mònica, semblant a la capella del cementiri, es caracteritza per la seva harmonia i originalitat conté elements grecs, romans i egipcis, molt criticats…

S'establí als EUA el 1891 Enrajolador d’ofici, construí al marge de la seva feina, amb la finalitat d’agrair als EUA el seu acolliment, un conjunt de torres d’estructura metàllica, de sorprenent originalitat Hom ha comparat aquesta obra, aixecada a Los Angeles, amb les torres de la Sagrada Família de Barcelona

Amb Portoghesi i Galuagni, fou un dels principals representants de l’arquitectura orgànica a Itàlia A més de la reorganització de diversos museus Florència, Palerm, Venècia, Verona, etc hom li deu nombrosos pavellons de la Biennal de Venècia i el pavelló de Venècia a l’exposició Itàlia 61 aTorí, construït a base de políedres de vidre L’edifici Olivetti, a Venècia 1959, és considerat la seva obra més significativa

Participà en la creació del moviment italià per l’arquitectura racional, integrant el Gruppo 7, que aixecà violentes polèmiques des de Rassegna Italiana , en les quals es barrejaven aspectes polítics Mirà de donar més valors als volums i als valors plàstics que no pas a les superfícies, com a la Casa del Fascio, a Como 1932, considerada per la majoria com l’obra mestra del racionalisme italià Els seus escrits i projectes refermen el caràcter contradictori de les seves obres, fruit del moment polític en què es produïren

Introduí el barroc italià a Baviera església dels teatins, a Munic, començada el 1663 un pavelló del Nymphenburg de Munic, 1665 Tornà el 1675 a Bolonya, on féu nombroses construccions

Representant de la tendència racionalista desenvolupada a Itàlia els anys seixanta, s’ocupà en diverses publicacions dels problemes de l’habitatge plantejats els anys 1920-30 Entre les seves obres cal assenyalar el complex d’habitatges de Gallaratese, a Milà

Diplomat de l’Accademia de Venècia Juntament amb Ernesto Basile i Giuseppe Sommaruga, fou un dels arquitectes més importants del reduït i tardà grup d’arquitectes del Modernisme italià, anomenat Liberty Fou autor dels principals edificis de l’exposició de Torí del 1902 Passà molts anys a Turquia, on fou arquitecte en cap del soldà Abdülhamit II Al final de la seva vida s’inclinà cap a l’arquitectura clàssica i es dedicà a l’ensenyament

Entre les seves obres —on abunden els habitatges— cal destacar el centre esportiu de Salsomaggiore i, en especial, l’Istituto Marchiondi Spagliardi Milà-Baggio, 1953-57, considerat el millor exemple de brutalisme a Itàlia Com a urbanista féu, juntament amb PPorcinai, els plans de zones verdes als barris de Milà 1948-52, així com el Studio Verde, en collaboració, pla del desenvolupament paisatgístic de la Llombardia 1963-64 Professor d’arquitectura, des del primer moment publicà nombrosos estudis sobre l’ensenyament d’aquesta matèria, sobre l’arquitectura de la postguerra a …

Visqué a Suïssa des dels cinc anys i es graduà a l’École de Beaux-Arts de Ginebra el 1923 Retornà a Itàlia, on exercí fins el 1939 Fou membre fundador dels CIAM i estigué vinculat a nombrosos grups de l’avantguarda europea Entre les seves realitzacions destaquen l’església construïda a Lourtier, Suïssa 1932, la residència Morand-Pasteur a Saillon 1939 i la fàbrica Lesieur a Dunkerque 1984, amb Emmanuel Cattani Escriví més de 50 llibres de teoria arquitectònica i urbanística, entre els quals sobresurt Gli elementi dell’architettura funzionale 1932

Després d’una primera etapa d’un neoclassicisme academicista, seguí els corrents vienesos tot creant diversos edificis monumentals a Roma, en el període 1920-25 A partir de l’Albergo Ambasciatori tornà al classicisme anomenat aleshores romà antic Es convertí en l’arquitecte oficial i el màxim representant —sota Mussolini— de l’arquitectura feixista El 1931 dirigí la construcció de la Ciutat Universitària de Roma, concebuda en un to monumentalista en projectar els propileus i el rectorat El 1937 construí el pavelló italià de l’Exposició Internacional de París