Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Jeroni Martorell i Terrats
Jeroni Martorell i Terrats Façana de la Caixa d’Estalvis de Sabadell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1903.
Com a director del Servei de Conservació de Monuments 1915 i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública 1929 restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis 1905-15 i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis 1907-10 de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme i al Vallès…
Sindicat d’Arquitectes de Catalunya
Arquitectura
Organització creada a Barcelona per un grup de milicians de la CNT i la UGT juntament amb arquitectes —alguns, membres del GATCPAC—.
Es varen emparar 8 d’agost de 1936 dels locals de les velles organitzacions corporatives, l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i el Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears Afiliat simultàniament a la CNT i a la UGT, fou legalitzat per radicalment l’organització i el significat del treball professional dels arquitectes, que passaren a ésser considerats com uns treballadors més del ram de la construcció, però amb la categoria de tècnics Era l’únic organisme capacitat per a rebre els encàrrecs professionals, que després repartia entre els seus afiliats d’acord amb un pla de…
Santiago Cirugeda Parejo
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Cursà la carrera d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i es titulà a l’Escola d’Arquitectura ESARQ de la Universitat Internacional de Catalunya Al final del segle XX i començament del XXI, obrí en el debat arquitectònic espanyol una nova via no estrictament formalista, centrada en la reflexió ètica, social i política de l’habitar en la ciutat contemporània Amb el seu estudi d’Arquitectura, “Recetas Urbanas”, plantejà la qüestió mitjançant un sistema d’intervencions més o menys efímeres que tracten d’aprofitar els espais públics i privats burlant la lògica comercial del sòl…