Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Sòstrat
Arquitectura
Arquitecte grec.
Hom li atribueix la construcció del famós far d’Alexandria Segons Plini, també construí a Alexandria un jardí pensilis ambulatio Llucià afirma que desvià el curs del Nil, facilitant la conquesta de Memfis Amic de Ptolemeu I, fou ambaixador seu a Delos Una inscripció recorda que treballà a Delfos, possiblement en el projecte d’una ofrena dels de Cnidos
arquitectura
© B. Llebaria
Arquitectura
Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.
És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…
Henry Yevele
Arquitectura
Arquitecte anglès, representant de la primera etapa de l’estil gòtic perpendicular.
Al llarg de la seva vida fou mestre d’obra de tres reis Eduard III, Ricard II i Enric IV Intervingué en les obres de Windsor 1360, a la torre de Londres i al palau de Westminster Féu també un dels claustres i una part de la nau de l’abadia de Westminster, per a la qual el 1377 projectà la tomba d’Eduard III Treballà en la reparació del palau de Winchester amb William of Wynford, i aixecà la nau de la catedral de Canterbury, en la qual realitzà la tomba del Príncep Negre L’última obra seva fou la reconstrucció del Westminster Hall 1394-1400
Pier Maria Baldi
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Al servei de Cosimo III de Mèdici, l’acompanyà 1668-69 amb la finalitat d’illustrar un llibre de viatges preparat per aquest Entre les seves illustracions hi ha algunes vistes de Barcelona
Francisco de Mora
Arquitectura
Arquitecte castellà, deixeble de J.de Herrera, amb qui col·laborà al començament, del qual, però, es diferencia per una major llibertat constructiva.
Per encàrrec del duc de Lerma, privat de Felip III, el 1604 inicià la seva obra principal el projecte i la realització de la urbanització de la ciutat de Lerma També és autor de l’església del Convento de San José d’Àvila 1618
Miguel Fernández
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de l’Academia de San Fernando i assistent de Sabatini És autor, per encàrrec de Carles III, de l’església del Temple de València 1761-80, sòbria i acadèmica, malgrat alguns elements decoratius rococó, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres
Aristotile Fieravanti
Arquitectura
Arquitecte i enginyer italià.
Construí el Palazzo Comunale de Bolonya Entrà al servei dels Sforza de Milà 1458, per als quals féu treballs d’enginyeria Cridat pel tsar Ivan III, participà en la reconstrucció del Kremlin de Moscou 1474, on edificà la catedral de la Dormició 1476-79, en la qual adaptà l’estil renaixentista a l’arquitectura russobizantina
Paul Ludwig Troost
Arquitectura
Arquitecte alemany.
No es féu remarcar fins que fou primer arquitecte d’AHitler Amb diversos elements de l’escola vienesa —molt contrafets— i de l’antiga Grècia —l’ús del dòric, del marbre i de grans escalinates— determinà el neoclassicisme nacionalsocialista del III Reich Realitzà, a Munic, la Haus der Deutschen Kunst i organitzà la Königsplatz
Josep Ferragut i Pou
Arquitectura
Arquitecte titulat el 1942.
Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra avinguda de Jaume III i Collegi de Sant Francesc, a Palma Principal responsable de l’arquitectura religiosa mallorquina del seu temps Convent de la Porciúncula, a s’Arenal Collaborà amb Alomar en el pla de reforma de Palma 1950 Autor del pla d’urbanisme d’Alcúdia de Mallorca
Ludovico Visconti
Arquitectura
Arquitecte italià que desenvolupà la seva activitat a França.
Fou deixeble de Percier a l’École des Beaux Arts de París Féu la tomba de Napoleó I als Invàlids 1842, intervingué en la construcció del Pont des Arts, de París, i el 1852 comencà, per encàrrrec de Napoleó III, l’antic projecte d’unir el palau del Louvre amb les Tulleries, continuat, a la seva mort, per Lefuel