Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Lassurance
Arquitectura
Nom amb què és conegut Pierre Cailleteau, arquitecte francès.
Treballà primer, des de molt jove, per a Jules Hardouin-Mansart Obres personals seves són l’Hôtel de Charolais 1700-04, el Palais Bourbon 1722 i l’Hôtel de Lassay 1722-24 El seu fill, Jean Cailleteau 1690 — 1755, conegut com Lassurance o Lassurance el jove , també arquitecte, treballà per a madame de Pompadour, per a la qual restaurà l’Hôtel d’Évreux actual Elisi
Karl Gotthard Langhans

La Porta de Brandenburg
© Xevi Varela
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Viatjà per Holanda, França i Anglaterra i Itàlia, on fou influït per l’obra d’A Palladio Introductor de l’arquitectura neoclàssica a Berlín, on construí el teatre de Charlottenburg i la Porta de Brandenburg 1788-91
Lanfranco
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres italià, actiu a l’Emília als ssXI i XII.
Fou el constructor de la catedral de Mòdena, on aplicà els principis de la decoració llombarda i aconseguí una perfecta unitat, simplificació i refinament Hi construí una petita llotja elevada, que repetí a l’interior
Vicente Lampérez y Romea
Arquitectura
Arqueologia
Arquitecte i arqueòleg.
Pot ésser classificat dins el corrent francès vuitcentista favorable a la reconstrucció ideal dels monuments medievals Restaurador de les catedrals de Conca i Burgos, escriví, entre altres obres, Historia de la arquitectura cristiana española en la edad media 1908-09 i Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII 1922
Bartomeu Ladernosa
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
El 1337 succeí Ramon Despuig en la construcció del claustre gòtic de la catedral de Vic, on treballà fins el 1350 Sembla que són obra seva els finestrals amb calats gòtics i frisos historiats sobre la creació, la vida de sant Pere i diversos temes vegetals i de bestiar fantàstic
Henri Labrouste
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fundà una escola a París 1830-56, on impartí la teoria que les úniques exigències obligades en arquitectura són les constructives i les funcionals Féu la Bibliothèque de Sainte-Geneviève 1843-50 i la Bibliothèque Nationale 1843-68, ambdues a París, en les quals, sota una aparença historicista, utilitzà estructures metàlliques i columnes de ferro fos, i alhora nous plantejaments d’organització espacial
Pròsper de La Barrière
Arquitectura
Arquitecte del departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França.
Cavaller de Basterot Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales 1824-25 i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales 1829, aquest darrer amb text
Georg Wenzeslau von Knobelsdorf
Arquitectura
Arquitecte alemany rococó.
Influït pel classicisme d’APalladio i de l’estil de Versalles Amic de Frederic II, que el nomenà arquitecte de la cort Féu el palau Sans-Souci a Potsdam 1745-47, inspirat en el Grand Trianon Construí també l’Òpera de Berlín 1741-43
Leo von Klenze
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Format a Berlín amb FGilly i després a París L’any 1815 anà a Munic, on construí la Glyptothek 1815-20, l’Alte Pinakothek 1826-36, els Propileus, etc Prop de Ratisbona edificà el Walhalla 1830-42 seguint esquemes clàssics Féu els plans de l’Ermitage de Sant Petersburg
William Kent

William Kent en un oli de William Aikman
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Iniciador de les reformes neoclàssiques a la Gran Bretanya, seguint, però, els esquemes palladians Excellí com a promotor del jardí a l’anglesa en els seus projectes dels jardins de Carlton, Claremont, Chiswick, etc