Resultats de la cerca

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el monument al Sagrat…

Fou arquitecte major del castell de Sant Felip de Menorca Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d’Alaior

Empresonat a Auschwitz, durant la Segona Guerra Mundial, fou, després, soldat amb l’exèrcit rus Fundà 1954 el Cabinet d’Études Techniques d’Architecture et Construction i l’Institut d’Investigations de noves estructures amb cables tesats 1960 Realitzà diverses obres, en part en collaboració amb altres arquitectes M Blanc, Herbé, Couteur i G Gillet una església a Royan 1955 la catedral de Bizerta, Algèria 1956 el pavelló de França a l’Exposició Internacional de Brusselles 1958 etc

Representant del corrent rococó, treballà a Roma, on restaurà en aquest estil la basílica de Santa Maria in Cosmedin i aixecà l’església de la Magdalena 1735, que mostra, en particular en els frontons trencats i les cornises ondulades de la façana, l’influx de Borromini

Titulat a Barcelona 1899 Arquitecte municipal de Barcelona, intervingué en la reforma del nucli antic i en el pla Jaussely Entre les seves obres hi ha la reforma del Cercle Mallorquí de Palma 1899, feta en collaboració, en un estil derivat de Domènech i Estapà, i no realitzada fins en 1913-18 El seu projecte de restauració de la seu d’Urgell li valgué la segona medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1904 Projectà la reconstrucció del Teatre de Terrassa 1908 Comissionat per l’ajuntament de Barcelona, el 1910 anà a l’Exposición Internacional de Buenos Aires, on obtingué un premi…

Influït per OWagner, participà en la primera exposició del grup Nuove Tendenze 1914 amb el projecte de la Città Nuova, i llançà l’anomenat “manifest futurista” per l’arquitectura, a la qual incorporà l’esperit revolucionari dels moviments avantguardistes S'hi estableix que els canvis envers una nova arquitectura no s’han de fer tansols considerant l’interès econòmic i pràctic, sinó que, bàsicament, han d’ésser canvis espirituals o, almenys, psicològics Això, unit a l’exaltació dels mitjans artificiosos de la societat de consum, donà per resultat el projecte de la…

Dirigí les obres del convent de la Mercè de Barcelona —actualment convertit en Capitania General— del 1606 al 1608, obres que continuà el seu germà o fill Jacint Santacana entre el 1613 i el 1621

Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els criteris per a…

Fou sobretot un eclèctic i es mogué en les coordenades de la tradició quatrecentista tardana Encetà la seva activitat a Florència i Fiesole, i el darrer decenni del segle treballà a Portugal catedral de Coïmbra i església de la Concepció de Tomar Novament a Itàlia, intervingué en els baptisteris de Volterra i Florència i, a Roma, esculpí les tombes de Sforza 1505 i del cardenal Basso della Rovere 1507 a Santa Maria del Popolo També executà diverses escultures al seu poble natal claustre de Sant'Agostino i a Loreto baixos relleus amb episodis de la vida de la Mare de Déu, 1523-26, on des del…

Durant la seva estada a Roma participà en obres d’enginyeria juntament amb Ada Sangallo el Jove i projectà la catedral de Montefiascone i la capella Petrucci a l’església de San Domenico, Orvieto 1518-21, que denoten la seva formació dins el classicisme sever de Bramante Després del 1527 treballà a Verona, on aixecà el Palazzo Bevilacqua ~1531 i dugué a terme les defenses militars de la ciutat Porta Nuova, 1533-40 Porta Palio, 1542-47 A Venècia, condicionat per les característiques ambientals, alternà l’austeritat bramantesca amb elements decoratius i colorístics Palazzo Grimani…