Resultats de la cerca

Estudià a Itàlia, on sembla que fou deixeble de Miquel Àngel En tornar-ne, el 1520, es donà a conèixer com a pintor a la Capella Reial de Granada Retaule de Santa Creu, 1521 És autor també del Retaule de Santa Maria d’Úbeda La seva obra pictòrica el situa en la línia del primer manierisme Com a arquitecte, l’únic edifici que hom li atribueix amb seguretat és el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada el començà el 1527, exemplar únic del Renaixement romà a la península Ibèrica, que deixà inacabat El seu fill, Luis Machuca — 1570, també arquitecte, després de la mort del seu pare…

Desenvolupà una obra d’estil típicament oficial i amb un caire monumentalista, especialment la seva producció colonial El 1911 s’associà a Herbert Baker per a la urbanització de Nova Delhi, projecte racional inspirat en Washington i que contrasta amb les grans masses i la grandiloqüència del palau del virrei 1913, actual Rashatrapati Bhavan Projectà també el pavelló del seu país a l’Exposició Universal de París del 1900 i l’ambaixada britànica a Washington 1927

Representant de l’estil internacional a França al qual aportà noves solucions de volums i espai Projectà la Villa Hefferlin 1931-32 a Ville d’Avray Illa de França i el grup escolar Karl Marx a Villejuif Illa de França 1932 Després de la Segona Guerra Mundial projectà, a Saint-Denis, la cité Paul Langevin 1947-50, l' unité Colonel-Fabien 1952-60, la cité Paul Éluard 1952-58 i el palau dels esports

El 1765 anà a Polònia, on treballà per a Estanislau Poniatowski De retorn a França, féu l' hôtel de l’Intendance au Franche-Comté, a Besançon 1771-78, i el Gran Théâtre de Bordeus 1772-80, el primer teatre modern, ja independent d’altres edificis Arquitecte del duc d’Orleans, féu, a París, els jardins porticats, el teatre del Palais-Royal 1781-86 i el teatre de la Comédie-Française 1787-90 Les seves obres, d’un estil neopalladià, es caracteritzen per una gran harmonia compositiva

Obtingué la medalla d’or de la seva especialitat a l’exposició de belles arts del 1912 Fou director de l’escola d’arquitectura de Madrid des del 1923 La seva tasca més important fou de dirigir l’equip d’arquitectes que féu la ciutat universitària de Madrid, de la planificació de la qual s’ocupà El conjunt de la seva obra recull nombrosos elements secessionistes, els quals barreja amb uns altres d’historicistes, però tendint, en determinats moments, a la simplificació ornamental

Durant el regnat de Ferran VII fou arquitecte major de Madrid, on projectà, en un estil que peca de grandiloqüent, el palau de Sonora, el de la duquessa de Villahermosa 1806, la Puerta de Toledo 1823-27 i el Teatro Real 1818, no acabat fins el 1850

Com a teòric publicà, entre altres, l’assaig Ornament und Verbrechen ‘Ornament i crim’, 1908, on sosté la seva tesi fonamental que en arquitectura cal evitar, perquè és bàrbara, qualsevol ornamentació Amb aquesta actitud atacava l’actuació dels secessionistes, que aleshores triomfaven a Viena L’altra base de la seva tasca es concentra en la teoria que ell qualifica com a raumplan una casa no ha d’ésser dividida en pisos uniformes, sinó que ha de tenir llibertat d’alçàries, exigides segons les diferents necessitats de l’àmbit Aquests dos punts es manifesten en les seves obres més destacades,…

Fidel, però, als principis del Renaixement, en les seves obres mantingué sempre visibles, malgrat l’ornamentació, les línies estructurals Projectà a Venècia, entre altres, l’airosa església de Santa Maria della Salute 1631 i l’escala del convent de San Giorgio Maggiore 1645, i acabà l’església de Santa Maria di Scalzi 1646 i els palaus Pesaro i Rezzonico començats ambdós vers el 1679

Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu de l’arca de…

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant