Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
monumentalisme
Arquitectura
Tendència arquitectònica que intenta de crear edificis que impressionin no tant per les mides colossalistes com per la proporció dels elements que utilitza.
Pròpia de moments d’estructura política dictatorial, en són exemples les construccions nazis d’Albert Speer —el camp Zeppelin, a Nuremberg 1937, la Nova Cancelleria, a Berlín 1938, el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de París 1937— i múltiples obres soviètiques a partir del 1931 —projecte del Palau dels Soviets, de BMIofan 1931-33, i la Casa dels Soviets, a Leningrad, de NTrockij 1936-41 A la península Ibèrica, aquesta tendència dominà l’arquitectura oficial de l’època franquista Cal destacar-ne el Valle de los Caídos, de PMuguruza 1940-58, i el Ministeri de l’Aire, de Gutiérrez…
modulor
Arquitectura
Escala de proporcions arquitectòniques calculada per Le Corbusier i els seus col·laboradors.
Pren com a base dues sèries trobades mitjançant el nombre d’or i les proporcions humanes Les dimensions base són 216 cm, corresponents a l’ésser humà amb un braç alçat, i la seva meitat de 108 cm cal tenir present que l’alçada admesa per a l’esser humà és de 175 cm
mòdul
Arquitectura
Mida del semidiàmetre de la part inferior del fust d’una columna, presa com a unitat per a determinar les proporcions de les altres parts d’un ordre arquitectònic.
El mòdul fou emprat a l’antiguitat era de dotze parts iguals en els ordres toscà i dòric i de divuit parts en els ordres jònic, corinti i compost
mètopa
Detall de les mètopes, situades entre els tríglifs i sota del frontó, del fris dòric del Partenó, temple perípter de l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l’epistili, comprès entre dues obertures per a la inserció dels tríglifs.
Al principi la constituïa un bloc gros de marbre o de terra cuita pintat de color vermell o turquesa, però posteriorment el bloc fou esculpit amb relleus allusius a escenes mitològiques Entre les mètopes més antigues, cal esmentar les d’alguns temples de la Tròade i de Selinunt segles VII-V aC, les dels tresors dels sicionis i dels atenesos a Delfos principi del segle V aC, les del temple de Zeus, a Olímpia decorades amb els dotze treballs d’Hèracles, i, sobretot, les que ornaven el Partenó En aquest temple i d’una manera excepcional, les mètopes no sols eren frontals o posteriors, sinó també…
meta
Arquitectura
A l’antiga Roma, cadascun dels dos pilars o fites situats a un cap i a l’altre del circ que servien per a senyalar el punt on havien de girar les quadrigues en una cursa.
mesquita
Mesquita de Jama Masjid a Delhi, la més gran de tota l’Índia
© X. Pintanel
Arquitectura
Islamisme
A l’islam, edifici destinat, sobretot, a l’oració dels fidels.
Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i també d’una zona…
merlet

El castell de Montgrí, coronat per merlets
SBA73 (CC BY-SA 2.0)
Arquitectura
Cadascun dels petits pilars d’obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l’un i l’altre un espai per a poder tirar contra l’enemic.
mercat
Arquitectura
Economia
Lloc públic destinat a la venda dels productes alimentaris, anomenat també plaça.
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina