Resultats de la cerca

Aprofundí l’estudi de les cobertes suspeses i projectà el Pavelló Stock de la Fira de Raleigh —construït després de la seva mort—, una de les obres més importants de l’arquitectura de postguerra en el seu gènere Fou designat arquitecte en cap de la construcció de Chandigarh fou reemplaçat en morir, en un accident d’aviació, per Le Corbusier

Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’arquitectura de Lima…

Es formà a l’Escola de Barcelona Després de collaborar, breument, amb Gaudí en les obres de la Pedrera, s’establí a Melilla 1909, on executà tota la seva obra A la primera etapa efectuà una àmplia obra de tipus modernista, amb marcada influència decorativa francesa edifici Tortosa, casa del xamfrà de la Plaza de España, Telegrama del Rif i edifici La Reconquista Passà després per una etapa de forta influència noucentista, amb obres d’una gran perfecció Cámara de Comercio i Teatro Victoria Seguí una època racionalista, que, després de la guerra civil, donà pas a un eclecticisme historicista…

Estudiant d’Arquitectura a l’Escola Nacional de Belles Arts, inicià la carrera a l’estudi de Lucio Costa, el qual succeí en la direcció de la construcció del Ministeri d’Educació a Rio de Janeiro 1937-45 i amb qui collaborà en el pavelló brasiler a l’Exposició Internacional de Nova York 1939 La seva primera obra personal fou una guarderia a Rio de Janeiro 1937, que denota la influència de Le Corbusier El president brasiler Juscelino Kubitschek li encarregà les seves grans realitzacions un conjunt d’edificis vora el llac Pampulha 1942 i, sobretot,  els edificis representatius i públics de…

Després d’uns quants anys de treball a Suïssa, el 1923 passà als EUA De primer treballà per a la gran constructora Holabird and Roche de Chicago, i el 1926 s’ajuntà, a Los Angeles, amb RSchindler i preparà el projecte per al concurs del Palau de les Nacions, el 1927 La casa Lovell o Health House , a Los Angeles 1927-29, significà el tipus característic de la seva obra durant els anys trenta per la tipologia racionalista i un cert contacte amb la natura, que intensificà més endavant per influència japonesa La compenetració amb la psicologia del client, la tipifica la casa Nesbitt a Brendtwood…

Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor exemple l’…

El 1943 —conjuntament amb William Hamby— projectà la casa Fairchild, a Nova York, articulant totes les dependències entorn d’un pati Per la seva preocupació a resoldre els problemes que planteja la societat industrial, bàsicament arran dels materials prefabricats, fou un dels arquitectes que prengué part en la famosa taula rodona que convocà The Museum of Modern Art de Nova York, pel febrer del 1948 El 1935 dirigí la revista ArchFor

Titulat a Barcelona el 1909 La seva obra, noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics, com ara el cinema Coliseum 1922-23 —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica 1927 i un gran nombre d’edificis d’habitatges de l’eixample barceloní Muntaner 393 1917, rambla de Catalunya 50 1920, passeig de Gràcia 77 1923, Balmes 360-366 1934-36 i Balmes 368 1947, entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural Fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1912, vocal…

Fill d’un pagès de Prada Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic 1723-24, inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat El 1738 féu un retaule —desaparegut— per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges Fill seu fou Josep Navarre Perpinyà 1718 — , documentat fins el 1771, autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers 1754, del de Nefiac 1756, obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà 1757