Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
vihāra
Arquitectura
Budisme
Antic monestir budista de l’Índia consistent en un complex de coves o cel·les excavades a la roca, sovint superposades en dos o tres pisos i comunicades per baranes i escales exteriors.
Entre els més famosos destaquen els d'Ajantha
arquitectura de vidre
Arquitectura de vidre El Seagram Building (1956-58), de Mies van der Rohe
Arquitectura
Arquitectura en la qual l’element vitri té un paper preponderant.
Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini del vidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el Palau de Vidre de l’exposició mundial de Londres, el…
veranda
Arquitectura
Galeria lleugera tot al voltant d’una casa.
Característica de les cases del món oriental, ha estat imitada per l’arquitectura occidental en edificis, i especialment en cases particulars
trullo
Arquitectura
Construcció rústica, pròpia d’algunes localitats de la Pulla (Itàlia), de planta generalment circular i amb coberta feta de lloses horitzontals, disposades esglaonadament a mesura que pugen, talment que pren la forma d’una cúspide cònica.
Sovint hom adossa a l’habitacle central altres trulli petits, generalment de planta quadrada, que es comuniquen entre ells Deriven directament d’algunes construccions megalítiques típiques de la Mediterrània Són típics els trulli d’Alberobello, de Putignano i de Martina Franca
ordre corinti
El temple de Diana, amb columnes de tipus corinti, els capitells de les quals estan decorats amb les característiques fulles d’acant
© B. Llebaria
Arquitectura
Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna esvelta i estriada, que reposa sobre una base i és coronada per un capitell decorat amb fulles d’acant.
cor
Arquitectura
Lloc de l’església destinat als cantors, on hom resa i canta l’ofici diví.
A l’edat mitjana els cors monàstics originaren el perllongament de la nau entre el transsepte i l’absis Cluny Sovint és separat de la nau per un cancell Es diferencia del presbiteri perquè aquest és el lloc propi dels ministres de la missa i de l’altar, mentre que el cor és per als cantors, canonges o monjos i és al davant o al darrere d’aquell A les esglésies no monàstiques ni canonicals es confonen tots dos termes Des de l’època barroca la tribuna de l’orgue, situada en un pis al començament de la nau, sobre la porta d’entrada, serví també per als cantors D’aquí ve que aquest lloc sigui…
ordre compost
Arquitectura
Ordre que té elements del jònic i del corinti (ordre arquitectònic).