Resultats de la cerca

Format a l’Escola de Barcelona, on ocupa la càtedra d’estructures 1970, treballa associat amb Joan Margarit i Consarnau Obra conjunta és la cúpula metàllica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis 1977 Així mateix són coautors del projecte de l’estadi i de l’anell olímpic de Montjuïc juntament amb F Correa, A Milà i V Gregotti

És autor de l’església de Carabaña 1537, potser la primera església columnar a Castella, i de l’hospital de San Juan Bautista, dit de Afuera o de Tavera , a Toledo 1541-51, precedent del purisme d’Herrera

La seva obra principal és l’edifici del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears 1958-62, a Barcelona, d’estil internacional , on incorporà esgrafiats dissenyats per Picasso quinze arquitectes més participaren en l’agençament interior de l’edifici

Després de treballar al Palazzo Vecchio i al Palazzo degli Uffizi 1574, edificà les villes de Pratolino 1581 i d’Artiminio 1594 Es destacà com a organitzador i escenògraf de festes de la família dels Mèdici, amb realitzacions com la gruta dels jardins de Boboli

Titulat el 1910 Fou un temps arquitecte municipal d’Olot El seu estil evolucionà 1912-36 des d’un Modernisme veí a Alfred Paluzie i Lucena al Noucentisme de Masó cases Masllorens al carrer de Fontanella, casa Bassols, garatge Sacrest i fàbrica Descals al de Vilanova, fàbrica Manufactures Olot al carrer del Bisbe Guillemet i elèctrica Bassols 1927, a Olot Projectà cinc grups escolars, com el de Ripoll, on apareix la influència de RGiralt, l’escorxador de Portbou, etc A Girona projectà, entre d’altres, la casa Barceló 1925, la casa i tallers Dalmau-Carles-Pla i la Central Elèctrica Berenguer…

Estudià amb Josep Nató a Girona, però treballà a Figueres, i hi fundà una Escola d’Arquitectura Corresponent de l’Academia de San Fernando, construí habitatges particulars com la casa Romaguera 1850, la casa Fages 1852, la casa Oriol 1859 i les cases Busés i Rodeja 1862 i importants edificis públics neoclàssics, com el Teatre Principal —actual Museu Dalí—, en collaboració amb el pintor parisenc Félix Cagé 1848-50, l’església i el convent de la Divina Providència 1852, i el 1854 projectà la conversió de l’exconvent de caputxins en presó pública A Girona collaborà amb Ildefons Cerdà en la…

Actiu a les principals obres barcelonines del s XIV Vers el 1360 realitzà el sagrari, no conservat, de l’església dels Sants Just i Pastor i possiblement participà en la construcció d’aquest temple El 1361 féu l’altar major de l’església de la Mercè Participà, a partir del 1367, a les obres dels Palaus Reials, succeint Arnau Artaguil a les del Palau Reial menor, on hom finalitzà sota la seva direcció la gran sala, amb sostre aguantat per arcs diafragmes, paviment de taulellets i xemeneia Fou mestre de la seu, on realitzà els primers trams de la volta central de la galeria alta sobre les…

Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major , treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent

Mestre de l’obra del palau reial de Barcelona, fou l’autor de la capella de Santa Àgata 1302-11 Construí, amb Pere de Prenafeta, el sepulcre dels reis Jaume II i Blanca d’Anjou 1312-15 al monestir de Santes Creus Intervingué també, segons sembla, en la construcció del monestir de Pedralbes, a Barcelona

Anà a Rússia, on treballà molts anys per a Caterina II Palau Xinès d’Oranienbaum 1762-68, Palau de Marbre de Peterburg 1768-85, revestit de marbre de Sibèria, que presenta façana amb dos cossos i ordre colossal en el superior, i Palau de Gacina 1766-77, d’aspecte sever