Resultats de la cerca

Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta A la mort d’aquest 1630 es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’ABernardino traçats el 1615

Amplià i reformà el Vieux Louvre 1362-80, on construí la famosa escala exterior, que perdurà fins a Lluís XIII A París, hom li atribueix l’església dels Célestins 1365-70 i la capella del Collège de Beauvais 1375-80 El 1397 projectà la tomba de Bertrand Du Guesclin per a Saint-Denis Projectà la capella del castell de Vincennes

S'inicià a París amb Rde Cotte i el seu pare, escultor, amb el qual i Le Blond anà a Peterburg el 1716 La tsarina Elisabet Petrovna el nomenà arquitecte de cort i el 1741 li confià la transformació arquitectònica i urbanística de la ciutat La dugué a terme amb models occidentals, sobretot italians i francesos d’inspiració renaixentista i manierista Solia fer els exteriors a escala colossal i els policromava vivament, i decorava els interiors amb profusió i gust rococó La seva obra millor és a Peterburg el Palau d’Estiu 1741-44, destruït a la Segona Guerra Mundial i posteriorment reconstruït,…

Treballà a París El 1716 fou cridat a Peterburg, on s’installà definitivament, protegit per Pere el Gran Fou un excellent retratista Estàtua eqüestre de Pere el Gran a la plaça dels Enginyers, de Leningrad, Pere el Gran Ermitage i La tsarina Anna Ivanovna Museu Rus, Leningrad

Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader 1925 a Cardedeu— i…

Actiu a Catalunya El 1175 es comprometé a tancar la volta de la seu d’Urgell, acabar el cimbori i aixecar les torres, cosa que explica l’estructura llombarda de l’obra

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i conreà el gravat

Estudià a Madrid, on treballà amb Francisco Jareño Alarcón director de l’escola d’arquitectura, que influí sobre seu, dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista, patent en l’escorxador municipal de València 1902, la seva millor obra Practicà també un Modernisme de tipus francès molt acceptable Hotel Reina Victòria

Estudià a Madrid, on rebé el títol el 1872 Fou nomenat arquitecte del ministeri de finances al País Valencià 1877, arquitecte municipal de l’Eixample i arquitecte major de València 1890 Les seves obres conegudes són l’església de Moixent, la cúpula de la collegiata de Xàtiva i les torres parroquials d’Ontinyent i de la Pobla de Rugat

Deixeble de Leonardo da Vinci Fou essencialment pintor i decorador, amb un estil inscrit dins el linearisme gòtic Collaborà amb Rafael en la decoració de la Villa Farnesina, a Roma 1516 Treballà al Sacro Monte de Varallo 1526, i, installat a Milà des del 1539, decorà Santa Maria delle Grazie i Santa Maria della Pace