Resultats de la cerca

Fou deixeble del seu pare, Augustus Charles Pugin 1762-1832, dissenyador, amb el qual collaborà en el moblament gòtic del castell de Windsor Fascinat pel gòtic, féu nombroses esglésies en aquell estil a Londres, Birmingham, Manchester i Liverpool El 1836 començà amb ChBarry el nou Parlament de Londres, encarregant-se de la decoració interior Entre els seus escrits es destaquen Gothic Furniture 1835 i Apology for the Revival of Christian Architecture 1843, Glossary of Ecclesiastical Ornament and Costume 1844

Teòric i investigador dels processos de disseny i configuració d’ambients i espais, dugué a terme la seva tasca al Center for Environmental Structure i a la Universitat de Berkeley, on fou professor 1963-2001 Dels seus treballs cal destacar, per la seva difusió, A Pattern Language 1977, en el qual pretenia resoldre els problemes de disseny, a qualsevol escala, mitjançant models d’aplicació universal També fou autor de The Timeless Way of Building 1979, The Production of Houses 1985 i The Nature of Order 1985-98, 4 vol, a banda de diversos articles en publicacions especialitzades…

Amb el seu pare, GESaarinen, s’installaren als EUA el 1923 Obtingué el primer premi pel projecte d’ampliació de la Smithsonian Institution, a Washington Si en el seu primer projecte, el Technical Center de la General Motors, a Warren 1951-57, utilitzà un formulisme racionalista, en obres ulteriors no pogué allunyar-se de connotacions manieristes i historicistes medievals —com als habitatges per a estudiants de la Universitat de Pennsilvània 1957-60, l’Ambaixada dels EUA a Londres 1955-60, o en diversos Colleges de la Universitat de Yale— Són també obres seves la Terminal de la TWA, a l’…

Es llicencià en arquitectura l’any 1968 per la University of Southern California i es doctorà a Harvard el 1978 Professor de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA, fou un dels fundadors del Southern California Institute of Architecture SCI-Arc, una escola per promoure l’arquitectura d’avantguarda L’any 1972 fundà a Santa Monica, juntament amb Michael Rotondi, Morphosis, un estudi interdisciplinari que aplega arquitectes, dissenyadors i grafistes Mayne és un dels principals representants de la innovadora arquitectura contemporània A Califòrnia ha realitzat, entre altres edificis, la…

El nom prové de les inicials dels fundadors Winy Maas Schijndel 1959, Jacob Van Rijs Amsterdam 1964 i Nathalie de Vries Appingedam 1965 Winy Maas collaborà en el grup OMA Office for Metropolitan Architecture, mentre que Nathalie de Vries i Jacob Van Rijs ho feren al despatx de Martínez-Lapeña i Torres a Barcelona La seva producció confia a l’ús imaginatiu de la tècnica la solució dels problemes mediambientals i la possibilitat de generar noves experiències urbanes i espacials Illustren els seus plantejaments amb projectes de caràcter teòric en forma de llibre, com són MetaCity…

Estudià a la Universitat de Manchester Amb la seva esposa Wendy Cheesman, Richard Rogers i George Wolton formà l’equip 4 Architects 1963-67, al qual seguí Foster Associates, des del 1996 Sir Norman Foster and Partners És el principal representant del corrent arquitectònic anomenat high-tech , que incorpora elements tecnològics en un concepte acusadament monumental seu d’IBM, a Hampshire 1971 seu de la companyia d’assegurances Willis, Faber & Dumas, a Ipswich 1972 centre de distribució Renault a Swindon, Wiltshire 1983 seu del Hong Kong & Shanghai Bank, a Hong Kong 1986 actual seu de…

El seu interès se centra en la definició arquitectònica dels espais públics, amb una especial sensibilitat pels aspectes socials i assistencials Entre els seus projectes es troben nombrosos equipaments dedicats a l’ensenyament, com l’escola Montessori, a Delft 1966-70, les escoles Apolo, a Amsterdam 1983, i centres que combinen la docència amb la programació d’espectacles, com el Centre de Música Vredenburg, a Utrecht 1978 un centre teatral a la Haia 1993 biblioteques, com la de Breda 1993, i edificis institucionals, com el Central Beheer, a Appeldorn 1968-72 i el Ministeri de Benestar i…

Estudià arquitectura doctorat el 1973 i filosofia a Barcelona Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1978, professor a les universitats de Bolonya, Columbia, Princeton, Cambridge, Torí, Lausana i Ticino Fora membre de l’Institute for Architecture and Urban Studies Nova York i director de l’Arxiu Històric d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme del COAC El 1993 fundà el Màster Metròpolis, adreçat a l’estudi de la cultura urbana contemporània Entre les seves realitzacions cal esmentar la reconversió del Pati Llimona en centre cívic 1983-91, i les…

Format en el camp periodístic i com a escriptor de guions cinematogràfics, estudià posteriorment arquitectura, i fundà el grup OMA Office for Metropolitan Architecture l’any 1975 Reprengué la tasca literària amb l’influent llibre Delirious New York , amb valor de “manifest retroactiu”, en què reivindicava Nova York com la veritable expressió del Moviment Modern i com a emblema del progrés urbà en una època regida per la cultura de masses La recerca d’un màxim nombre d’esdeveniments dins d’un contenidor de grans dimensions, exemplificat pels gratacels, fou la motivació principal…

Obtingué el títol a la Universitat de Tucumán 1948 El 1952 s’establí als Estats Units, on es graduà a la Universitat d’Illinois conjuntament amb la seva muller Diana Balmori, amb qui realitzà gran part dels projectes, inicialment, els primers deu anys del seu itinerari professional, al despatx d’ Eero Saarinen Nacionalitzat nord-americà el 1964, des d’aquest any fins al 1968 fou director de disseny en una empresa d’enginyeria de Los Angeles i posteriorment fou soci de Victor Gruen El 1977 obrí despatx propi, que el 2005 incorporà el seu fill Rafael Construí tota mena de tipologies…