Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Guillem Carbonell
Arquitectura
Arquitecte, autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.
Alfons Carbonell
Arquitectura
Arquitecte, actiu del 1620 al 1660.
Treballà, juntament amb Crescenzi, al panteó dels reis 1654 d’El Escorial El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms És autor també del palau del Buen Retiro de Madrid 1633 i del convent de les dominicanes de Loeches 1635-38 Realitzà, amb Eugenio Caxés, el retaule major i els laterals de l’església de La Merced Calzada de Madrid 1624, avui desapareguts
Giovanni Battista Crescenzi
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Fou superintendent de totes les activitats artístiques durant el pontificat de Pau V El 1617 anà a Madrid Treballà amb A Carbonell al panteó dels reis 1654 d’El Escorial i se n'encarregà de la decoració, que fou executada per bronzistes italians
Ferran Romeu i Ribot
Ferran Romeu i Ribot Portal de la casa Conrad Roure a Barcelona (1902)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Titulat el 1887 Amb l’escultor Pere Carbonell i Huguet realitzà el monument funerari neogòtic de Cristòfor Colom a Santo Domingo 1896-98 Professor auxiliar de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1899 Dins el Modernisme construí, entre altres edificis, la casa Conrad Roure a Barcelona 1902, amb visibles influències estructurals del Castel Béranger d’Hector Guimard Fou coautor del Pla General d’Urbanització de Barcelona, conegut com a pla Romeu-Porcel 1917
enteixinat
enteixinat del palau del marquès de Llió (fi del segel XIII), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals.
Aquesta mena de sostre era emprat quan les bigues eren de fusta i hom el volia enriquir bo i evitant la formació de revoltons Ultra les bigues disposades de llarg, presenta uns travessers de secció semblant o igual a la de les bigues, de tal manera que vist per sota mostra una quadrícula com si fos format per un entrecreuament de bigues collocades perpendicularment les unes a les altres En el gòtic, l’enteixinat es caracteritzà per una estructura plana amb bigues vistes o amb atalussats, policroms i daurats, i amb motius ornamentals complectius de tant en tant al castell de…