Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Enric Sagnier i Villavecchia
Façana principal del Palau de Justícia de Barcelona, obra conjunta dels arquitectes Enric Sagnier i Villavecchia i Josep Domènech i Estapà (1885-1908)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi 1892, el del…
neoromànic
neoromànic Pati de la Universitat de Barcelona, d’Elies Rogent
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corrent arquitectònic historicista, contemporani del neogòtic, però de menor entitat.
Al final del s XIX hom en deia arquitectura bizantina El promotor més important fou Paul Abadie, arquitecte de l’església del Sacré Coeur de Montmartre, a París, còpia de Sant Front de Perigús, al Perigord Tingué un gran predicament a Alemanya restauració de la capella palatina d’Aquisgrà i a Anglaterra catedral catòlica de Westminster Als Països Catalans n'hi ha mostres esporàdiques, com la restauració de Ripoll, feta per Elies Rogent 1886, i, a Barcelona, l’església dels jesuïtes al carrer de Casp, de Martorell i Oliveres, la dels carmelites, de Josep Domènech i Estapà, l’Hospital del…
Francesc Folguera i Grassi

Francesc Folguera i Grassi
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1917 Fou autor del desaparegut circ Olímpia de Barcelona 1919-23 i de la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia Juntament amb Ramon Reventós i amb l’assessoria artística de Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc, a Barcelona Fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala el Casal de Sant Jordi, al carrer de Casp de Barcelona 1928-32, d’un Noucentisme preracionalista, on destinà a oficines els pisos inferiors i a residència els superiors, i la casa del Llorà, a Collsacabra 1935, molt influïda per Adolf Loos Es…
Bonaventura Bassegoda i Amigó

Bonaventura Bassegoda i Amigó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura catalana
Escriptor i arquitecte.
Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona i després a La…
,
Lluís Domènech i Montaner

Lluis Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Arquitectura
Historiografia
Política
Arquitecte, historiador i polític.
Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…
, , ,
Pere Moragues
Arquitectura
Escultura
Arts decoratives
Escultor, orfebre i arquitecte.
El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers Vers el 1382…
Jaume Bach i Núñez

Jaume Bach i Núñez (esquerra) i el seu fill Eugeni
© Bach Arquitectos
Arquitectura
Arquitecte, germà del poeta Josep Ramon Bach .
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Escola d’Arquitectura de Barcelona 1969, de la qual és professor titular des del 1970 i on es doctorà el 1991, també ha estat professor visitant a Hannover, Dublín i Torí És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona 1975-81, premi FAD Del 1976 al 1998 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt , amb qui realitzà uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi…