Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Josep de la Concepció
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom del religiós de Josep Ferrer, arquitecte.
Professà com a carmelità, a Mataró, a vint-i-cinc anys Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei 1663, edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1670, que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega 1672, les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona 1673 i del Santíssim a Sant Pere de Reus executada del 1694 al 1696 i la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona 1676 Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova 1679 —que no foren duts a terme—, el convent…
espai
Arquitectura
Extensió relativa a l’obra arquitectònica.
El concepte d’espai apareix en l’arquitectura amb l’obra d’Alois Riegl Die Spätrömische Kunstindustrie nach den Funden in Österreich ‘La producció artística romana tardana segons les troballes a Àustria’, 1901, en la qual era fonamentada la tesi que el fet artístic, lluny de respondre a unes exigències tècniques i funcionals, respon a una voluntat artística teoria de la Kunstwollen i hi era feta una interpretació espacial de l’obra arquitectònica des dels egipcis fins a l’època paleocristiana Posteriorment, en el llibre de Bruno Zevi Saper vedere l’architettura 1948, que suscità…
Francesco Borromini
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Sobrenom de l’arquitecte italià Francesco Castelli d’ençà que treballava a Roma de dissenyador amb el seu mestre Carlo Maderno.
A la mort d’aquest, estigué a les ordres de Gian Lorenzo Bernini, amb qui rompé el 1632 per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura La seva obra, no gaire abundosa, s’oposava a la concepció renaixentista de l’arquitectura —masses proporcionades però passives— i a la barroca —eminentment escultòrica— per a atènyer una concepció orgànica i moguda, segons la qual tots els elements estructurals, i no solament els petris, actuaven i assolien la complexitat d’una immensa membrana articulada L’ellipse, els murs còncaus o convexos, les inesperades i…
arquitectura
© B. Llebaria
Arquitectura
Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.
És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…
reixa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, usualment de ferro però a vegades de fusta, bronze o altres materials, que, amb predomini del buit sobre el ple, separen un ambient o protegeixen una obertura.
Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…
Alfred Messel
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Utilitzà —per a les seves construccions d’habitatges i, sobretot, de grans magatzems Wertheim, Berlín, 1896— el ferro i el vidre, i creà les façanes articulades de cristall amb una concepció bàsicament funcional, la qual donà lloc a l’estil dels magatzems moderns, en els quals s’inspiraren posteriorment Horta i Frantz Jourdain Entre les seves construccions hom pot destacar el museu de Darmstadt i, a Dessau, el palau Cohn-Oppenheim
Bartomeu Soriano
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Arquitecte i contractista.
Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu 1690-94 i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d’obres de la seu el 1698 emprengué el tercer cos de la façana Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1693-1706, planejat per fra Josep de la Concepció
Erich Mendelsohn
Arquitectura
Arquitecte prussià.
Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art
Rudolf Schindler
Arquitectura
Arquitecte nord-americà d’origen austríac.
Estudià a Viena amb Otto Wagner, que l’influí molt El 1913 anà a Chicago i freqüentà —entre el 1918 i el 1921— l’oficina de Frank Lloyd Wright, de qui mantingué la concepció general de l’espai Construí, sobretot, habitatges unifamiliars El 1926 s’establí a Los Angeles La seva casa de King's Road, Hollywood, és considerada com el primer prototip d’habitatge californià La Lowell Beach House, a New Port Beach 1926, transporta a Amèrica la teoria del buit-ple, vertical-horitzontal de les obres de De Stijl La seva tasca fou revalorada a partir del 1960
Carlo Maderno
Arquitectura
Arquitecte llombard.
Representant, a Roma, del període de transició del Renaixement al barroc La primera etapa de la seva carrera és de realitzacions fidels als cànons classicistes palaus Aldobrandini i Lancelloti i Coronari A partir del 1600 féu les seves obres més significatives El 1603 construí la façana de l’església de Santa Susanna, exemple pur de l’estil de la Contrareforma, i treballà al Palau Chigi, iniciat per Gdella Porta Aquell mateix any fou designat arquitecte de Sant Pere del Vaticà, on féu la nau longitudinal i la façana de la basílica 1606-26, canviant l’esquema de planta central que havia…