Resultats de la cerca

Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu 1690-94 i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d’obres de la seu el 1698 emprengué el tercer cos de la façana Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1693-1706, planejat per fra Josep de la Concepció

Ingressà al convent del Carme de València 1595 i hi professà el 1596 La major part de la seva obra coneguda es limita a obres del seu convent la porta de l’església —de la qual construí personalment el primer cos—, l’alçament del campanar fins al primer cos i l’ampliació de l’església, a la qual afegí un cor i la capella de la Comunió Hom li atribueix la construcció de l’assut del Túria i altres obres civils, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa

Treballà a Solsona i a altres llocs abans de tornar a Cervera Treballà en l’altar de Sant Isidre de l’església major de Cervera 1639 Planejà i construí la Paeria o Casa de la Ciutat 1680-83, d’un barroc sobri i massís, en què sobresurten les figures de mig cos que a manera de mènsules sostenen les balconades de la façana i que són mostres d’un curiós expressionisme popular el cos esquerre de l’edifici, idèntic als altres dos, és obra setcentista de Jaume Padró Féu altres obres a Cervera, com la creu de terme de les Orenetes El seu fill Francesc Puig i Miró collaborà…

La seva activitat coneguda es redueix a la participació que tingué en la construcció de la catedral de Florència 1355, on amplià el cos d’edifici projectat per Adi Cambio, començà a aixecar la nau i féu els darrers tres pisos del Campanile 1357, iniciat per Giotto i APisano

El 1448 hi era mestre d’obres de la catedral cos de la torre i porta dels lleons Hom el cita el 1454 amb el seu germà Egas Cueman en relació amb el cadirat de la catedral de Conca Féu la capella del castell convent de Calatrava la Nueva, avui desapareguda

Membre del cos d’enginyers militars, representà PMCermeño en la construcció de l’església de Sant Miquel del Port de Barcelona, les obres de la qual dirigí en 1753-55 Sota la seva direcció foren urbanitzats quinze dels vint-i-set carrers longitudinals del nou barri de la Barceloneta i els corresponents nou carrers transversals 1753

Collaborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 La seva activitat professional es desenvolupà principalment a Manresa, d’on fou arquitecte municipal des del 1891 En 1899-1910 construí, dintre el corrent modernista, el casino, l’escorxador, l’asil d’infants orfes i les cases Torrents, Lluvià i Torra Organitzà el cos de bombers i dirigí l’escola d’arts i oficis

El 1523 començà, en estil gòtic, la catedral de Còrdova, dins de la mesquita, que a la seva mort continuà el seu fill Hernán Ruiz Còrdova — Sevilla 1569, també arquitecte, anomenat el Joven , una de les primeres figures de l’arquitectura plateresca de la península Ibèrica A Còrdova féu la capella dels Simancas, de la catedral El 1557 es traslladà a Sevilla, on continuà l’Hospital de la Sangre, iniciat per Gaínza féu el projecte de l’església d’aquest hospital i el cos de campanes i el coronament de la Giralda És autor d’un Manuscrito de Arquitectura

Fill de Marià Callís i Collell , el 1928 aixecà l’edifici de la Caixa del carrer de Verdaguer de Vic Al novembre del 1913 es presentà a les eleccions municipals formant part de la candidatura catalanista, però no fou escollit El 1923, però, sota la dictadura de Primo de Rivera, fou regidor de la ciutat de Vic, càrrec que no revalidà a les eleccions del 1931 També fou president de la Congregació dels Lluïsos 1913 i de la de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, així com secretari de la Joventut Catòlica local, i participà en la fundació del Cos de Bombers de Vic