Resultats de la cerca

Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on és professor titular des del 1980, i es doctorà el 1995 Com a arquitecte treballa en collaboració amb Francesc Hereu 1974-2000 i des del 2004 en el seu estudi d’arquitectura i ha publicat  Arquitectes en el paisatge 1999,  El orden frágil de la arquitectura 2001, premi especial de doctorat 1996 i premi Archítesis 2000,  Invitació a l’arquitectura 2002,  Girona Anatomia de la ciutat històrica 2003,  Forma y consistencia 2007 i  Entre tècnica i enigma 2015 Entre altres distincions, ha…

En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc S’inicià com a poeta en llengua castellana Cantos para la…

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo Geronès , i, a…