Resultats de la cerca

Graduat per la Universitat Politècnica de Hèlsinki 1946, el 1949 fundà amb la seva esposa, Kaija Tuominen Siren Kotka, 23 d’octubre de 1920 – Hèlsinki, 15 de gener de 2001 un estudi d’arquitectura des del qual dissenyaren nombroses construccions, amb predomini dels habitatges a base de mòduls prefabricats Entre les seves obres cal remarcar el Teatre Nacional, a Hèlsinki 1954, la capella i el restaurant de la Universitat Tècnica d’Otaniemi 1957, la capella i el crematori d’Espoo 1961, l’escola primària de Tapiola i la d’Hamina 1961, així com el centre social municipal de Hèlsinki…

Vida i obra Estudià a l’Institut Balear fins al 1908 i després feu arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1917 Un any després obrí el seu despatx professional a Palma El 1919 fou nomenat arquitecte diocesà de Mallorca, i el 1921, arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears, càrrec que ocupà fins el 1936 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1925-30, acadèmic de la Provincial de Belles Arts de Balears i, des del 1928, membre corresponent de la Real Academia de San Fernando i vocal de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics El…

Amb el lema “Home, Natura i Tècnica” fou inaugurat el certamen que tingué en el concepte de sostenibilitat el motor tant dels seus principis organitzatius com de la resolució material dels seus equipaments L’equip coordinat per l’arquitecte i urbanista de Frankfurt Albert Speer —que comptà, entre d’altres, amb els suïssos Michele Arnaboldi i Raffaele Cavadini, guanyadors del concurs d’idees del 1992 i redactors del primer Pla General del 1994, juntament amb el paisatgista Dieter Kienast—, a partir de la decisió d’emplaçar l’Expo en contacte amb les installacions de la fira de…

Titulat a Barcelona el 1930, formà part del grup inicial del GATCPAC , participà a la reunió d’aquest moviment a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 i a l’exposició de projectes de les Galeries Dalmau el 1929 Visqué a Barcelona, on exercí la seva professió

Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Juntament amb Bartomeu Agustí i Vergès, Josep Claret i Rubira, Ricard Giralt i Casadesús i Joan Roca i Pinet, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines Treballà per la Diputació de Girona i per la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya, li suposà la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola S'exilià primer a Montpeller fins el 1942, on trobà aixopluc a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpellier, i més tard a…

Es graduà a Madrid 1941, on exercí la docència 1956-72 Les primeres realitzacions mostren trets regionalistes poblat d’Esquivel a Sevilla, 1955, o organicistes casa del carrer del Dr Arce, 1955 En l’edifici del Govern Civil de Tarragona 1954-57, restaurat en 1985-87 per JLlinàs, començà a incorporar la tecnologia constructiva, i donà a la seva obra una creixent abstracció formal escola Maravillas 1961, seus de Bankunión 1970 i Aviaco 1975 a Madrid, edifici de Correus i Telecomunicacions a Lleó 1981, ampliació dels Jutjats de Saragossa 1986-95 ambaixada d’Espanya a París 1989-92, etc Obtingué…

Estudià a la Universitat de Michigan i realitzà el seu primer edifici l’any 1949 Durant els anys 1952-54 fou tinent del cos d’enginyers de l’armada a Corea, Japó i els EUA Desenvolupà una intensa tasca docent des de l’any 1950, dirigint el departament d’arquitectura d’universitats nord-americanes com les de Califòrnia a Los Angeles, Yale a Berkeley i Austin a Texas Publicà diversos llibres en collaboració, que destaquen per no estar destinats a un públic necessàriament iniciat És el cas de The Place of Houses 1974, Dimensions 1976 i Body, Memory and Architecture 1977 Dissenyà diverses…

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, on es graduà el 1965, però aviat es decantà per l’urbanisme, disciplina sobre la qual amplià coneixements a Berlín Entre el 1968 i el 1976 participà en l’elaboració de diversos plans d’ordenació urbanística, entre d’altres els plans generals de Vic 1968-71, Mataró 1975 i Sant Feliu de Guíxols 1973-75, el Pla de Comunicacions de la Comarca de Barcelona 1967-69, el llibre blanc d’urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques espanyol 1972-73 i la llei del sòl del 1975 També participà com a assessor del pla general de la regió de…

Teòric i investigador dels processos de disseny i configuració d’ambients i espais, dugué a terme la seva tasca al Center for Environmental Structure i a la Universitat de Berkeley, on fou professor 1963-2001 Dels seus treballs cal destacar, per la seva difusió, A Pattern Language 1977, en el qual pretenia resoldre els problemes de disseny, a qualsevol escala, mitjançant models d’aplicació universal També fou autor de The Timeless Way of Building 1979, The Production of Houses 1985 i The Nature of Order 1985-98, 4 vol, a banda de diversos articles en publicacions especialitzades Algunes de…

Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…