Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Oleguer Vilageliu i Castells
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat per l’Academia de San Fernando el 1846 Edificà nombrosos immobles de pisos a Barcelona dins l’estil neoclàssic
Josep de la Concepció
El campanar de Vilanova i la Geltrú, obra de fra Josep de la Concepció
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom del religiós de Josep Ferrer, arquitecte.
Professà com a carmelità, a Mataró, a vint-i-cinc anys Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei 1663, edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1670, que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega 1672, les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona 1673 i del Santíssim a Sant Pere de Reus executada del 1694 al 1696 i la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona 1676 Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova 1679 —que no foren duts a terme—, el convent…
Josep Oriol Mestres i Esplugas
La Torre de les Aigües, al carrer de Roger de Lloria de Barcelona, obra de Josep Oriol Mestres i Esplugas (1867-79)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al passeig de Gràcia 1853…
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…