Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Andrea Palladio
Arquitectura
Nom amb què és conegut Andrea di Pietro della Gondola, arquitecte i teòric de l’art italià.
A 16 anys es traslladà a Vicenza Allí treballà a la villa Cricoli, de l’humanista GTrissino, el qual el portà a Roma 1541, on estudià a fons els monuments clàssics i l’arquitectura contemporània Havent tornat a Vicenza 1546 hi féu nombrosos palaus della Ragione, Thiene, Chiericati, Valmarana, etc i villes, entre les quals la Capra, coneguda com La Rotonda 1550-52, on mostra el seu concepte de la villa clàssica de planta central entorn d’una sala rodona, coberta amb cúpula, s’agrupen les altres estances, en forma totalment simètrica les quatre façanes, iguals i que recorden les dels temples…
Miquel Verger
Arquitectura
Arquitecte.
És autor de la portada de la catedral de Mallorca 1592-1601, obra amb columnes i capitells manieristes que palesen potser la influència de Palladio
Jacob van Kampen
Arquitectura
Arquitecte holandès.
Introduí als Països Baixos els principis renaixentistes de Palladio i Vignola, en obres com la Maison du Bois , de la Haia 1647, els plans del Mauritshuis de la Haia i l’ajuntament d’Amsterdam 1648-65
Karl Gotthard Langhans

La Porta de Brandenburg
© Xevi Varela
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Viatjà per Holanda, França i Anglaterra i Itàlia, on fou influït per l’obra d’A Palladio Introductor de l’arquitectura neoclàssica a Berlín, on construí el teatre de Charlottenburg i la Porta de Brandenburg 1788-91
Colin Campbell
Arquitectura
Arquitecte escocès.
Fou un dels introductors de l’estil palladià a la Gran Bretanya Publicà el Vitrubius Britannicus 1715, 1717, 1725, conjunt de gravats que presenten els edificis clàssics anglesos Entre les seves obres destaquen el Mereworth Castle, Kent 1723, imitació quasi exacta de la Villa Rotonda de Palladio
Pieter Post
Arquitectura
Arquitecte holandès.
Acompanyà al Brasil el príncep Joan Maurici de Nassau 1637 i treballà a Pernambuco Altre cop a Holanda, amb plànols de J van Campen, treballà en la construcció de l’Ajuntament d’Amsterdam, feu el Mauritshuis de la Haia, on és evident la influència de Palladio També construí l’Ajuntament de Maastricht
Jacob Van Campen
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor holandès.
Influït per l’arquitectura renaixentista italiana, el 1633 inicià, amb Pieter Post, i per al príncep Maurici de Nassau, el Mauritshuis de la Haia, convertit avui en museu, que recorda l’estil de Palladio Construí, també, el palau municipal d’Amsterdam 1648-55, actualment museu reial, que segueix les mateixes directrius de l’anterior Com a pintor, feu quadres bàsicament de temes mitològics
Nicodemus Tessin
Arquitectura
Arquitecte suec.
A Estocolm fou alumne de Simon de la Vallée, introductor del gust francès en l’arquitectura sueca Viatjà per Europa 1651-53 i rebé les influències de Palladio i l’arquitectura holandesa de l’època De retorn a Suècia, construí la catedral de Kalmar 1660, començà el palau de Drottningholm 1662 i féu els castells de Strömsholm 1670 i Salsta 1680 El 1676 fou nomenat arquitecte de la cort Fou el pare de Nicodemus Tessin el Jove , també arquitecte
Richard Boyle
Història
Arquitectura
Arquitecte i mecenes anglès.
Tercer comte de Burlington, després del seu viatge a Itàlia en 1714-15 fou un dels principals impulsors del palladianisme a la Gran Bretanya, primerament per mitjà de l’arquitecte Colin Campbell, a qui féu transformar la Burlington House ~ 1717 Posteriorment, ell mateix projectà i féu construir una villa a les seves terres de Chiswick ~ 1725, i la que és considerada la seva millor obra, l’Assembly Room de York 1732, inspirades respectivament en la villa Rotonda de Palladio i en la galeria egípcia del mateix conjunt
Giulio Pippi
Pintura
Arquitectura
Pintor i arquitecte italià, conegut amb el nom de Giulio Romano.
Deixeble i collaborador de Rafael al Vaticà Abandonà Roma a causa d’una sèrie de gravats llibertins Cridat per Frederic Gonzaga, s’establí a Màntua, on obrí un taller 1524-40 Realitzà en aquest període fortificacions i dics La seva obra més important és el Palazzo del Te a Màntua, on hom pot veure la introducció d’arcuacions a la façana, preludi d’Andrea Palladio i els manieristes La decoració interior respon al concepte manierista, amb un tractament grandiloqüent dins l’estil de Miquel Àngel