Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Josep Maria Botey i Gómez
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins el 1984 treballà en equip amb A Bosch i Ll Cuspinera Junts feren l’edifici del Museu de Granollers 1971 i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat premi FAD 1982 Individualment és autor dels teatres auditori de Granollers i de Parets del Vallès, del Museu Diocesà de Barcelona, de la Pia Almoina, del Pla Director de la Catedral de Barcelona i de la rehabilitació de la Casa Batlló d’A Gaudí, com també de la rehabilitació de la catedral de Pereira a…
Manuel Vega i March
Arquitectura
Arquitecte.
Titular el 1892 Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España 1903, Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona 1907, etc Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción 1889-1923 Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1920-31 Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials 1922, un projecte de teatre per a San Salvador —que guanyà un premi internacional— 1911, el Collegi d’Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta…
Josep Maria Ribas i Casas
Arquitectura
Arquitecte.
El seu estil correspon a un moderat classicisme Juntament amb M Mayol féu el Palau d’Agricultura de l’Exposició de Barcelona del 1929 Secretari del Collegi d’Arquitectes 1931 És autor de la Casa Piera del carrer de Mallorca a Barcelona, de la reforma del Banc Hispanocolonial a la Rambla de Catalunya 1932, de la casa Viladomiu 1927 i de la casa del Comú 1950 de Vilassar de Mar 1942
Manuel Baldrich i Tibau
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Fou arquitecte de la diputació provincial de Barcelona 1944 i director de l’oficina d’urbanisme provincial 1948 Guanyà el primer premi al Concurs d’Idees d’Urbanització de la zona baixa de Montjuïc 1935, i també el Concurs d’Informacions Tecnicourbanístiques per a poblacions de més de 20000 h 1953 És autor de diversos plans generals, especialment del pla general d’ordenació de la província de Barcelona 1959 Entre les seves obres destaquen les Llars Mundet, a Horta Barcelona, la residència collegi Bell-lloc, a la Roca del VallèsVallèsOriental en els…
Antoni Fisas i Planas
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1923.
Seguí, en nombroses cases de pisos, el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme La seva clínica de Sant Josep de la Muntanya 1936, a Barcelona, és un bon exponent de l’estil preracionalista Projectà la parròquia del Pilar de Barcelona i el sanatori de Puigdolena VallèsOriental
Enric Miralles i Moya
Arquitectura
Arquitecte.
Treballà amb Carme Pinós i Desplat Realitzà l’escola La Llauna de Badalona, el cementiri d’Igualada i les installacions olímpiques de tir amb arc, i fou director del Departament de Projectes de la Stödelschule de Frankfurt Posteriorment féu obres com el centre cívic del barri de la Mina a Barcelona 1987-92 o la seu del Círculo de Lectores a Madrid 1990-92 Destaquen també intervencions de caràcter paisatgístic, com la de la Rambla de Reus 1988-93, la de l’Avinguda Icària de Barcelona 1990-92 o les del Japó, per a l’àrea d’accés de l’estació de Takaoka 1991-93 i per al pavelló de meditació…
Marta Vallmitjana i Alemany
Arquitectura
Arquitecta i urbanista.
Filla del pintor i gravador Abel Vallmitjana i Vallès , el 1938 emigrà amb els seus pares a Veneçuela Atreta per les arts, féu una estada a Florència 1952-1954 i després tornà a Veneçuela, on el 1958 es graduà a Caracas en arquitectura i urbanisme per la Universitat Central de Venezuela Es traslladà a França, a París, on amplià estudis i després, a Londres Més tard, es doctorà en ciències, especialitat d’urbanisme, a Caracas 1984 En aquest país exerceix professionalment i també es dedica a la docència universitària Cal subratllar el seu treball sobre la planificació del…
Arquitectura 2016
Arquitectura
Àsia La ciutat xinesa de Taichung va inaugurar el nou Teatre Nacional, dissenyat pel japonès Toyo Ito Amb una superfície de 34067 m 2 , l’equipament s’articula mitjançant una singular estructura espacial que emula una successió de grutes naturals dins les quals s’allotgen les tres sales principals el Grand Theater, la Playhouse i la Black Box Aquest sistema de cavitats, que Ito anomena "caverna sonora", es desenvolupa seguint la lògica de les fractals per a crear continuïtat espacial i dissoldre els límits entre artistes i públic, entre espais de representació i connexió i, especialment,…