Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
arquitectura de vidre

Arquitectura de vidre El Seagram Building (1956-58), de Mies van der Rohe
Arquitectura
Arquitectura en la qual l’element vitri té un paper preponderant.
Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini del vidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el Palau de Vidre…
Alfred Messel
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Utilitzà —per a les seves construccions d’habitatges i, sobretot, de grans magatzems Wertheim, Berlín, 1896— el ferro i el vidre, i creà les façanes articulades de cristall amb una concepció bàsicament funcional, la qual donà lloc a l’estil dels magatzems moderns, en els quals s’inspiraren posteriorment Horta i Frantz Jourdain Entre les seves construccions hom pot destacar el museu de Darmstadt i, a Dessau, el palau Cohn-Oppenheim
Carlo Scarpa
Arquitectura
Arquitecte italià.
Amb Portoghesi i Galuagni, fou un dels principals representants de l’arquitectura orgànica a Itàlia A més de la reorganització de diversos museus Florència, Palerm, Venècia, Verona, etc hom li deu nombrosos pavellons de la Biennal de Venècia i el pavelló de Venècia a l’exposició Itàlia 61 aTorí, construït a base de políedres de vidre L’edifici Olivetti, a Venècia 1959, és considerat la seva obra més significativa
Gordon Bunshaft
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Graduat pel MIT, treballà 1937-79 per al grup Skidmore, Owings & Merrill, del qual el 1946 esdevingué soci Inspirat en Mies van der Rohe, el seu gratacel Lever House de Nova York 1952, de façana consistent en estructures metàlliques i vidre, ha estat molt imitat Altres edificis notables són les biblioteques de les universitats de Yale 1963 i de Texas 1971 i la terminal de l’aeroport de Jidda, a l’Aràbia Saudita 1981 El 1988 rebé el premi Pritzker
Erich Mendelsohn
Arquitectura
Arquitecte prussià.
Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art
Viljo Revell
Arquitectura
Arquitecte finlandès.
Treballà d’estudiant al taller d’Alvar Aalto i amb altres companys construí el Palau de Vidre de Hèlsinki Juntament amb Keijo Petäja realitzà l’edifici d’oficines amb l’hotel Teollisnuskeskus, a Hèlsinki 1952, obra que consolidà el racionalisme entre la segona generació d’arquitectes finlandesos Amb HCastren, BLundsten i SValjus, construí la Casa de la Ciutat de Toronto 1958-68, que passà a ésser un dels edificis prototípics del moment Entre d’altres, també construí l’oficina tèxtil Kudeneule, a Hanko 1955
Tony Garnier
Arquitectura
Arquitecte francès.
La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i…
Rudolf Schwarz
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de HPoelzig, collaborà en algun moment amb DBöhm L’església del Corpus Christi, a Aquigrà 1928-30, és una de les més importants per a la renovació de l’art religiós al s XX Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a la reconstrucció d’esglésies, algunes combinant restes medievals amb ciment i vidre Santa Anna a Düren, Sant Miquel a Frankfurt, etc En totes elles fa ressaltar la gran unitat de l’espai, la simplicitat dels materials i l’ajut de la llum per a crear una atmosfera adequada Poc abans de morir escriví un estudi sobre tota la seva obra Kirchenbau ‘Construcció d’…
Bruno Taut
Arquitectura
Arquitecte i teòric alemany adscrit a la tendència racionalista.
A l’Exposició de la Construcció de Leipzig 1913 erigí el Monument al ferro , i a l’Exposició del Werkbund, a Colònia 1914, mostrà les grans possibilitats del vidre com a material de construcció El 1926 inicià la construcció de cases populars a l’estil internacional a Berlín Amb motiu de l’ascensió dels nazis al poder emigrà, primer a Moscou 1932, després al Japó 1933 i a Turquia El 1919 publicà una sèrie de projectes realitzats durant la Primera Guerra Mundial sobre arquitectura alpina En el seu llibre Die neue Baukunst in Europa und Amerika 1929 resumeix les característiques del…
Glenn Murcutt
Arquitectura
Arquitecte australià.
Provinent d’una família lligada al negoci de la construcció, es titulà en arquitectura el 1961 Les seves primeres obres, com la casa Devitt 1960-1962, mostren la influència de la casa Farnsworth de Mies van der Rohe i de les seves derivacions californianes en l’arquitectura de R Neutra o C Ellgwood, representants de l’arquitectura moderna americana Després de treballar a Sydney, el 1969 obrí el seu estudi, des d’on treballà sempre sol, construint sempre dins el seu país i concentrant la seva obra en l’àmbit de l’habitatge unifamiliar Les cases de Murcutt s’aixequen del pla de terra i estan…