Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Standford White
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador nord-americà.
Practicà a l’estudi de HHRichardson i estudià a Europa 1878-80 El 1880 creà la firma McKim, Mead i White, la qual s’especialitzà, fins el 1887, en projectes de cases residencials, principalment d’estructura de fusta, conegudes amb el nom de Shingle Style, la més famosa de les quals és El Casino 1881, a Newport Rhode Island Ajudats per JMWells, que dissenyava els elements decoratius, contribuïren també a la imposició d’un neoclassicisme caduc Entre les obres més importants de White cal destacar les universitats de Nova York i de Virgínia, la Gorham Manufacturing Company, a Nova…
Gordon Bunshaft
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Graduat pel MIT, treballà 1937-79 per al grup Skidmore, Owings & Merrill, del qual el 1946 esdevingué soci Inspirat en Mies van der Rohe, el seu gratacel Lever House de Nova York 1952, de façana consistent en estructures metàlliques i vidre, ha estat molt imitat Altres edificis notables són les biblioteques de les universitats de Yale 1963 i de Texas 1971 i la terminal de l’aeroport de Jidda, a l’Aràbia Saudita 1981 El 1988 rebé el premi Pritzker
Eero Saarinen
Terminal de la TWA d' Ero Saarinen , a l’aeroport J.Kennedy de Nova York
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte nord-americà d’origen finlandès.
Amb el seu pare, GESaarinen, s’installaren als EUA el 1923 Obtingué el primer premi pel projecte d’ampliació de la Smithsonian Institution, a Washington Si en el seu primer projecte, el Technical Center de la General Motors, a Warren 1951-57, utilitzà un formulisme racionalista, en obres ulteriors no pogué allunyar-se de connotacions manieristes i historicistes medievals —com als habitatges per a estudiants de la Universitat de Pennsilvània 1957-60, l’Ambaixada dels EUA a Londres 1955-60, o en diversos Colleges de la Universitat de Yale— Són també obres seves la Terminal de la…
Edward Durell Stone
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
La seva obra, de primer dins l’estil internacional Museum of Modern Art, Nova York, 1939, a partir del 1950 s’orientà cap al neobarroc, del qual fou el màxim representant als EUA Es féu remarcar per les parets d’abric perforades, comparables a reixes o gelosies altes com la façana pavelló circular dels EUA a l’Exposició de Brusselles, 1958 ambaixada dels EUA a Nova Delhi, 1958 estació de servei de l’aeroport d’Idlewild a Nova York, 1960 Algunes obres tenen reminiscències d’estil venecià Gallery of Modern Art, al Columbus Circle de Nova York, 1960 En el…
Wallace Kirkman Harrison
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Formà amb MAbramovitz la firma Harrison and Abramovitz, que dirigí l’edifici de l’ONU a Nova York 1947-50, segons plans de Le Corbusier, i el Lincoln Center de Nova York, del qual Harrison projectà la nova Metropolitan Opera 1966
Paul Rudolph
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Ja les seves primeres obres, realitzades d’acord amb l’estil brutalista, mostren una total coherència formal i una economia i simplicitat constructives segons els recursos que ofereix la tècnica A partir del 1958 adoptà un manierisme que, en les últimes realitzacions, conformà les formes decoratives Representatius d’aquest canvi d’estil són els Departaments d’Arquitectura i Art de la Universitat de Yale, New Haven 1959-63, el primer dels quals, a més, dirigí del 1958 al 1965 De les seves realitzacions destaquen, també, la Facultat d’Agricultura de New Haven 1958, el Wellesley College, a…
Max Abramovitz
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Fill d’emigrants romanesos, es graduà a la Universitat d’Illinois 1929 i es doctorà a la Universitat de Columbia 1931 Associat amb Wallace KHarrison el 1945, ambdós contribuïren a perfilar el paisatge de Nova York amb una sèrie de gratacels emblemàtics, com ara el Corning Glass, el Time-Life 1960 i l’edifici McGraw Hill També fou el director de planejament del complex de l’Organització de les Nacions Unides 1947-53 El seu edifici més emblemàtic és l’Avery Fisher Hall 1962, el primer construït dins el complex Lincoln Center, a la ciutat de Nova York
Marcel Breuer
Marcel Breuer Cadira Wassily (1925)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte, decorador i moblista hongarès.
A divuit anys abandonà l’Escola de Belles Arts de Viena i anà a estudiar al Bauhaus de Weimar, on fou nomenat professor La seva contribució al renovament del disseny del moble fou decisiva El 1925 inventà el moble de tub metàllic adaptat a la gran sèrie industrial cadira Wassily De totes les seves creacions, la més audaç i la més original és la cadira cantilever 1928, en forma de S, reconeguda avui com la cadira comercial més utilitzada del món i síntesi del disseny del Bauhaus de Weimar Apassionat per l’arquitectura, deixà el Bauhaus el 1928 i es traslladà a Berlín, a estudiar-hi…
Ieoh Ming Pei
Arquitectura
Arquitecte xinès naturalitzat nord-americà.
El 1935 anà als Estats Units, i estudià a la Universitat de Pennsilvània i al MIT, on es graduà el 1940, i posteriorment a la Universitat de Harvard, on obtingué el títol l’any 1946 El 1955 fundà el seu propi estudi, IM Pei & Associates, la direcció del qual cedí gradualment a dos dels seus fills des del 1992, sota el nom de Pei Partnership Architectes En la línia de l’estil internacional, en els seus edificis destaquen la combinació de figures geomètriques i el joc entre plans espacials Escola de Periodisme a Syracuse 1964, Biblioteca JF Kennedy de la Universitat de Harvard 1964, Centre…
William Kent

William Kent en un oli de William Aikman
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Iniciador de les reformes neoclàssiques a la Gran Bretanya, seguint, però, els esquemes palladians Excellí com a promotor del jardí a l’anglesa en els seus projectes dels jardins de Carlton, Claremont, Chiswick, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina