Resultats de la cerca

Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran…

És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu…

Acompanyà al Brasil el príncep Joan Maurici de Nassau 1637 i treballà a Pernambuco Altre cop a Holanda, amb plànols de J van Campen, treballà en la construcció de l’Ajuntament d’Amsterdam, feu el Mauritshuis de la Haia, on és evident la influència de Palladio També construí l’Ajuntament de Maastricht

L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i…

Deixeble de KMeakawa, n'aprengué els postulats de Le Corbusier, que conformen la seva obra Participà activament en la darrera etapa dels CIAM i s’incorporà al grup Metabolisme, d’una gran repercussió per l’adscripció de l’arquitectura japonesa al moviment internacional A les primeres obres —com el Pavelló de la Indústria i el Comerç de l’exposició de Kobe 1950— encara mostrava una rigidesa excessiva, que superà a l’ajuntament de Tòquio 1953-57 El Centre de la Pau de Hiroshima 1949-56, l’ajuntament de Kagawa 1954-58 i el Centre de Premsa i Ràdio de Yamanashi 1967 són…

Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1974, i es llicencià en història de l’art el 1976 Fou professor de projectes arquitectònics a l’ETSAB 1975-2001, i impartí cursos a la ILAUD d’Urbino Itàlia, a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Yale EUA i a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard Anglaterra Des del 2001, és professor i director de l’Acadèmia d’Arquitectura de la Universitat de Suïssa, cantó italià, Mendrisio Ha estat director de Projectes Urbans de l’ajuntament de Barcelona 1981-87 i de l’Institut…

Introduí als Països Baixos els principis renaixentistes de Palladio i Vignola, en obres com la Maison du Bois , de la Haia 1647, els plans del Mauritshuis de la Haia i l’ajuntament d’Amsterdam 1648-65

Fou mestre d’obres de la catedral de Sankt Goedele, a Brusselles Del 1361 al 1406 féu l’església de Notre Dame de Tirlemont Treballà també en la construcció de l’ajuntament de Brusselles, a la Grand-Place, acabat després per Van Ruysbroeck

El seu propòsit inicial fou la reconstrucció d’aquest pavelló, dissenyat per l’arquitecte alemany  Ludwig Mies van der Rohe  i per la interiorista Lilly Reich amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Posteriorment es convertí en un centre de debat, difusió i sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis El patronat i consell d’administració de la Fundació és constituït, a més del consistori de la ciutat, pel Ministeri de l’Habitatge espanyol, la Generalitat de Catalunya, la Fira de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, el Collegi d’…

De la seva obra, inclosa en el Modernisme, sobresurten la farmàcia Domènech, de la ronda de Sant Pau de Barcelona avui al carrer de Verdi —premi de l’ajuntament del 1907—, i, el conjunt de la casa del comú i les escoles de les Franqueses del Vallès 1912