És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona (1893, en 3 volums), que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà. El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics; el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat. Féu nombrosos projectes (ferrocarrils, pantans, canalitzacions) dins l’Estat espanyol. Publicà, entre altres fullets, Insalubridad de las viviendas de Barcelona (1890), Medios de aminorar las enfermedades y mortalidad en Barcelona (1893) i Anarquía o caciquismo (1902).