Resultats de la cerca

Titulat el 1914 Entre la seva obra sobresurt el Palau de la Metallúrgia de Montjuïc 1929, una de les obres capdavanteres de la nova arquitectura a Catalunya i que hom ha situat entre l’estructuralisme i l' art-déco Participà en el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana, i fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona

La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia Radica en un edifici, obra de Filibert Crespo, Càndid Orts, Emili Rieta i Rafael Tomàs, inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume Descals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino

Es formà a Sicília com a escenògraf, i a Roma 1704 estudià amb C Fontana i s’interessà per l’obra de GGuarini Cridat a Torí per Amadeu II de Savoia 1717, projectà el monestir i l’església basilical de Superga 1717-31, la façana barroca del Palazzo Madama 1718, l’església i la via del Carmine i, prop de Torí, el castell de Rívoli 1725 i el palau de cacera de Stupiningi 1729-33 Cridat a la cort de Felip V d’Espanya, projectà la façana del jardí del palau de La Granja i el Palau Reial de Madrid, que acabà GBSachetti La seva obra, dins unes coordenades barroques, anuncia ja el…

Al primer congrés Barcelona, juliol del 1932, presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional , de Ricard Giralt i Casadesús sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats i de Ramon Puig-Gairalt sobre barriades obreres El segon congrés Tarragona, octubre del 1935, presidit per …