Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joan Soler i Faneca
Façana del palau Marc de Reus, a Barcelona, de Joan Soler i Faneca
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de l’enginyer militar Joan d’Escofet, fou nomenat arquitecte de la ciutat de Barcelona i província el 1760, que construí la caserna de cavalleria de la plaça de l’Àngel, a Igualada, i el 1771 treballà a l’església de Roda de Ter L’any següent, juntament amb Josep Ribes, construí el palau del Duc de Sessa, al carrer Ample, i hom li encarregà la restauració de l’antiga Llotja de Barcelona , en la qual treballà fins a la mort La seva arquitectura és del més pur neoclassicisme francès Hom li atribueix, també a Barcelona, el palau Marc de Reus, a la rambla de Santa Mònica…
Joan Martorell i Montells
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i arquitecte de la primera promoció de l’escola de Barcelona, titulat el 1876.
És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de…
Antoni Puig i Gairalt
Antoni Puig i Gairalt La fàbrica Myrurgia (1928-30), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Germà de Ramon Puig i Gairalt Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A Galí Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola 1919-20 inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida 1920-21 i la Casa Guarro a Sarrià 1921-23 Aviat sumà a aquests pressupòsits…
columna
Columna dòrica del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
Element arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d’ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l’arquitrau i l’arc.
També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…
arquitectura
La Gran Muralla, construcció iniciada per l’emperador Qin Shi Huangdi (segle III aC)
© B. Llebaria
Arquitectura
Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.
És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…