Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
voluta d’angle
Arquitectura
Voluta de certs capitells jònics, corresponents a una columna cantonera, que, a diferència de les altres volutes, té l’eix del seu gruix en sentit diagonal.
arc creuer
Arquitectura
Arc que va en diagonal, d’angle a angle, a les voltes de creueria.
porta d’entrada
La porta de Serrans, resta de l’antiga fortificació de la ciutat de València
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Accés principal d’una ciutat, d’un edifici.
Primitiu mitjà de defensa, les portes fortificades de castells i ciutats medievals eren protegides pel pont llevadís, per torres d’angle i galeries sageteres Perduda aquesta funció, algunes esdevingueren veritables monuments d’art
pedra angular
Arquitectura
Pedra fonamental d’un edifici, que forma l’angle dels fonaments.
arc apuntat
arc apuntat
Arquitectura
Arc format per dos arcs de circumferència que es tallen al vèrtex formant un angle curvilini.
També és anomenat ogival
ogiva
Arquitectura
Arc acabat en punta en què els costats són dos arcs de cercle còncaus i simètrics que s’uneixen formant un angle curvilini.
Hom anomena ogiva apuntada o ogiva aguda aquella els arcs de la qual són de radi major que la llum, és a dir, que tenen els centres en la perllongació de la línia d’arrencada L' ogiva de tot punt o ogiva perfecta és la que és formada per dos arcs el radi dels quals és igual a la llum L' ogiva rebaixada és formada per dos arcs que tenen el radi menor que la llum, els centres dels quals són situats dins el buit, en la línia d’arrencada
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
Filippo di Ser Brunelleschi
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, un dels iniciadors del Renaixement, juntament amb Donatello i Masaccio.
Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…
trompa
trompa
Arquitectura
Mena de volta volada feta en un racó, semblant a una petxina, amb el vèrtex a l’angle i limitada per un arc de mig punt, que s’aplica en una construcció per a passar de planta quadrada a octagonal i és utilitzada, com la petxina, per a sostenir cimboris i cúpules.
acústica de les sales
Un adequat equilibri entre el so directe i el so reflectit (primera reflexió) és el que fa conceptuar l’acústica d’una sala com a bona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…
,