Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
ordre arquitectònic
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
entaulament
Arquitectura
Conjunt d’elements arquitectònics (arquitrau, fris i cornisa) que corona un edifici d’estil clàssic.
Les propocions i la decoració varien segons l’ordre
escòcia
Arquitectura
Motllura còncava entre dos tors, utilitzada per a decorar les bases de les columnes.
Apareix normalment en l’ordre jònic L’art romà i tots els estils clàssics posteriors en feren ús en llurs ordres arquitectònics
Mauro Coducci
Arquitectura
Arquitecte, actiu a Venècia del 1469 al 1504.
Adaptà els principis arquitectònics d’Alberti a la tradició veneciana Obres esglésies de San Michele in Isola 1468-80, Santa Maria Formosa 1492, San Giovanni Crisostomo 1497 i San Zaccaria vers el 1500, i els palaus Vendramin-Calergi i Corner-Spinelli
Reyner Banham
Arquitectura
Historiador i crític d’arquitectura anglès.
A partir de la seva obra Theory and Design in the First Machine Age 1954, on revaloritzava l’avantguarda del De Stijl holandès i el futurisme italià, esdevingué portaveu de moviments arquitectònics com el New Brutalism i de grups com Archigram, sorgits a la Gran Bretanya a la dècada dels seixanta Destaca la seva visió optimista del progrés tecnològic
Philibert Delorme
Arquitectura
Arquitecte francès.
Després de sojornar a Roma i de construir el palau de Saint-Maur, Enric II el nomenà superintendent d’edificis reials La recerca i l’adopció de nous esquemes arquitectònics, tant en les seves construccions castell d’Anet, galeria d’Enric II a Fontainebleau, com en els tractats d’arquitectura que escriví, el fan un dels capdavanters del Renaixement a França
Edwin Maxwell Fry
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Seguidor dels corrents arquitectònics dels anys vint, entre 1934-36 collaborà amb W Gropius Impington Village College Amb la seva esposa Jane Drew Thornton Heath, Surrey 1911, que projectà l’institut d’art contemporani de Londres 1964 i la Universitat de Milton Keynes 1969-77, s’especialitzaren en arquitectura tropical Universitat d’Ibadan, 1953-59 i participaren en el projecte de Le Corbusier de Chandigarh 1951-54 Foren autors de Tropical Architecture in the Humid Zone 1956
Grup R
Arquitectura
Associació d’arquitectes creada el 1951 a Barcelona per Oriol Bohigas, Josep A.Coderch, Joaquim Gili, Josep M.Martorell, Antoni de Moragas, Josep Pratmarsó, Josep M.Sostres i Manuel Valls, i autodissolta el 1961.
El seu objectiu fou d’inserir l’estudi de l’arquitectura dins una problemàtica artística, social i tècnica Organitzà exposicions i conferències d’arquitectura i art i concursos de projectes arquitectònics a les Galeries Laietanes 1952-58, participà a la Quarta Biennal de São Paulo 1956, i promogué la creació del Centre d’Informació de Materials per a l’Arquitectura i la Decoració de la Casa El 1958 i el 1959 organitzà uns interessants cursets sobre economia i urbanisme i sociologia i urbanisme
Robert Terradas i Via
Arquitectura
Arquitecte.
Fill d’Esteve Terradas i Illa Titulat el 1942, any que inicià la seva activitat docent a l’Escola d’Arquitectura, on el 1954 esdevingué catedràtic de projectes arquitectònics del 1960 al 1967 en fou director També fou vicepresident de l’Institut Politècnic Superior de Barcelona 1969, vicerector de la Politècnica, director de l’Institut de Ciències de l’Educació i conseller nacional d’educació És autor, com a arquitecte, de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la torre de control de l’aeroport de Barcelona, de l’institut d’…