Resultats de la cerca

La seva pintura, influïda per Barocci i Correggio, és de temàtica bàsicament religiosa Deposició de la Creu, 1597, Galleria Pitti, Florència

Treballà amb CWren i amb JVambrugh Algunes de les seves obres, bàsicament barroques, presenten trets gòtics i clàssics Blenheim Palace 1704-27, All Souls’ College, d’Oxford 1716-35 i l’església de St Mary Woolnoth 1717-27

Influït per l’arquitectura renaixentista italiana, el 1633 inicià, amb Pieter Post, i per al príncep Maurici de Nassau, el Mauritshuis de la Haia, convertit avui en museu, que recorda l’estil de Palladio Construí, també, el palau municipal d’Amsterdam 1648-55, actualment museu reial, que segueix les mateixes directrius de l’anterior Com a pintor, feu quadres bàsicament de temes mitològics

N'obtingué el títol el 1965 i es doctorà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, de la qual fou professor adjunt del departament de projectes arquitectònics entre el 1968 i el 1973 Fou l’arquitecte municipal de Valldoreix Sant Cugat del Vallès fins el 1970 Formà part del moviment arquitectònic anomenat Escola de Barcelona, generació d’arquitectes que destacaren entre el final dels anys seixanta i la primera dècada dels setanta, centrats bàsicament a Barcelona Es caracteritzen per una arquitectura d’autor, d’arrel mediterrània, de petits encàrrecs no…

El 1943 —conjuntament amb William Hamby— projectà la casa Fairchild, a Nova York, articulant totes les dependències entorn d’un pati Per la seva preocupació a resoldre els problemes que planteja la societat industrial, bàsicament arran dels materials prefabricats, fou un dels arquitectes que prengué part en la famosa taula rodona que convocà The Museum of Modern Art de Nova York, pel febrer del 1948 El 1935 dirigí la revista ArchFor

Utilitzà —per a les seves construccions d’habitatges i, sobretot, de grans magatzems Wertheim, Berlín, 1896— el ferro i el vidre, i creà les façanes articulades de cristall amb una concepció bàsicament funcional, la qual donà lloc a l’estil dels magatzems moderns, en els quals s’inspiraren posteriorment Horta i Frantz Jourdain Entre les seves construccions hom pot destacar el museu de Darmstadt i, a Dessau, el palau Cohn-Oppenheim

S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic

A part alguns edificis a Edimburg 1780-95 i Londres 1824-28, es dedicà bàsicament a la creació de carreteres i de ponts, entre els quals sobresurten, del 1801, el projecte del pont sobre el Tàmesi, a Londres —juntament amb Douglas—, que no arribà a construir-se, així com el pont sobre el Menai, a Bradford 1818-26, de 176 m de llum, molt espectacular Pel seu ús del ferro fos, emprat amb peces prefabricades i iguals, fou considerat un dels enginyers més notables de la primera meitat del s XIX

Si des de l’arquitectura grega es parla d’organisme en molts moments i estils, l’accepció fa referència bàsicament al corrent del segle XX A Europa, Alvar Aalto i Eric Gunnar Asplund, amb les escoles finlandesa i sueca, són els dos arquitectes que tipifiquen aquesta tendència i els que han tingut més influència en les joves generacions Però l’obra organicista més important és la realitzada pel nord-americà Frank Lloyd Wright, que, a través de la seva escola d’arquitectura de Taliesin i els seus escrits, adquirí una gran repercussió A Itàlia, la propagà i s’imposà l’historiador…

Titulat a Barcelona el 1946 La seva producció, restringida, és constituïda bàsicament per habitatges unifamiliars S'inicià amb unes primeres construccions a Bellver de Cerdanya i la Seu d’Urgell 1948-52, es desenvolupà a les cases MMI 1955-58 i Iranzo 1957, a la Ciutat Diagonal, i continuà a Ventolà Ripollès amb les cases Xampeny i Campañà 1971-73 Dins aquesta tipologia fou una fita important la casa Agustí a Sitges 1953-55, enderrocada el 1975 Participà en el concurs sobre l’Habitatge Econòmic a Barcelona 1949 amb l’equip premiat Posteriorment projectà apartaments a…