Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ettore Sottsass
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Grafista, arquitecte i dissenyador austríac naturalitzat italià.
Graduat el 1930 en arquitectura per la Universitat de Milà, des del 1946 visqué i treballa a Milà, amb freqüents estades als EUA El seu treball, d’una gran complexitat formal, es pot definir com a “metatècnic”, on les morfologies naturals, antropomòrfiques, sexuals, etc, s’entrecreuen en un conjunt molt orgànic, lluny del racionalisme acadèmic i amb implicacions lúdiques, màgiques, utòpiques, imaginatives molt identificables amb el pop art Cal destacar, entre la seva immensa producció, els seus dissenys de màquines d’escriure per a Olivetti i les peces produïdes per a “Memphis…
Eugène Freyssinet
Arquitectura
Arquitecte i enginyer llemosí.
Fou capdavanter en la utilització del ciment armat i inventor de la tècnica del ciment precomprimit, destinada a millorar el comportament estàtic de les estructures Augmentà l’elasticitat afegint a l’estructura d’acer una munió de fils o barres metàlliques que comprimeix prèviament el ciment a fi d’evitar les esquerdes un cop l’estructura resisteix el pes definitiu Fou director tècnic d’Entreprises Limousin 1913-28 Projectà ponts, hangars Orly, 1916 i 1944, destruïts per la guerra, pistes d’aeroports, ponts ferroviaris Elorn, 1926-29, molls portuaris, la basílica subterrània de…
Nicolas Schöffer
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte hongarès naturalitzat francès.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968…
Joan Martorell i Montells
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i arquitecte de la primera promoció de l’escola de Barcelona, titulat el 1876.
És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de Portbou, l’…