Resultats de la cerca

Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…

La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia Radica en un edifici, obra de Filibert Crespo, Càndid Orts, Emili Rieta i Rafael Tomàs, inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume Descals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino

Titulat l’any 1952, amb Enric Tous agençà les dependències del deganat i de la junta de govern del Collegi d’Arquitectes 1958-62, a Barcelona Ambdós construïren la casa Ballvé, al barri de  Pedralbes de Barcelona, 1960-61, les fàbriques Dallant, a Sant Feliu de Llobregat 1963, i Kas, a Vitòria, i també la central de Banca Catalana, al passeig de Gràcia de Barcelona 1968, l’edifici de la Diagonal 468, l’edifici Publi del passeig de Gràcia 1977, l’edifici del Banc Industrial de Catalunya 1980 i l’edifici Pastor, al passeig de Gràcia-Aragó, tots ells a Barcelona L’any 1994, amb el seu fill…

Llicenciat en arquitectura i urbanisme 1947 i doctorat en arquitectura 1965 fou durant molts anys vocal delegat de Girona a la junta de govern del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, des del qual intervingué, entre el1975 i el 1986, en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, l’església de Sant Nicolau de Girona, el claustre i la torre…

Es graduà a Barcelona el 1942 Soci i estudiant del GATCPAC La seva obra es caracteritza per un alt nivell de professionalitat Feu un gran nombre d’edificis residencials —introduí a la Catalunya de la postguerra la nova tipologia de l’habitatge europeu burgès— carrer Amigó 76 1941-44 i carrer Vallmajor 26-28 1953-55, entre altres Projectà edificis públics significatius a Barcelona Monitor 1956-61, Camp Nou del FC Barcelona 1954-57, Banc Atlàntic 1965-71 posteriorment Banc Sabadell, l’edifici de la Companyia Telefònica a Barcelona 1973-75 i un cert nombre de conjunts urbanístics, iniciats amb…

Amplià estudis a Itàlia i Grècia i incorporà l’estil grec en els edificis que construí, com la façana del collegi de la universitat, l’hospital de Saint George i la National Gallery, tots a Londres, i d’altres

La seva obra principal és l’edifici del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears 1958-62, a Barcelona, d’estil internacional , on incorporà esgrafiats dissenyats per Picasso quinze arquitectes més participaren en l’agençament interior de l’edifici

Autor del Collegi Màxim de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès 1949, evolucionà cap a solucions més funcionals Sobresurten els edificis del Banc Comercial Transatlàntic 1957-60 i, en collaboració amb Francesc Mitjans, del Banc Atlàntic 1966-69 de Barcelona

Nebot del també arquitecte Antoni M Gallissà Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb…

Treballà, sota les ordres d’Agustí Bernardino, en les obres del Collegi de Sant Domènec d’Oriola 1611-15 i el 1615, en abandonar aquest l’obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins el 1626 Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant