Francesc Mitjans i Miró

(Barcelona, 15 de juliol de 1909 — Barcelona, 20 de novembre de 2006)

Arquitecte i urbanista.

Es graduà a Barcelona el 1942. Soci i estudiant del GATCPAC. La seva obra es caracteritza per un alt nivell de professionalitat. Feu un gran nombre d’edificis residencials —introduí a la Catalunya de la postguerra la nova tipologia de l’habitatge europeu burgès—: carrer Amigó 76 (1941-44) i carrer Vallmajor 26-28 (1953-55), entre altres. Projectà edificis públics significatius a Barcelona: Monitor (1956-61), Camp Nou del FC Barcelona (1954-57), Banc Atlàntic (1965-71; posteriorment Banc Sabadell), l’edifici de la Companyia Telefònica a Barcelona (1973-75) i un cert nombre de conjunts urbanístics, iniciats amb la seva col·laboració en el grup del carrer d’El Escorial (1959). Obtingué el premi Ideas per El Problema de la Vivienda (1949), en col·laboració. Fou premi FAD Opera Omnia pel conjunt de la seva obra (1964). En 1984-86 fou membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). El 1990 fou nomenat membre d’Honor de la Reial Acadèmia de Catalunya de Belles Arts de Sant Jordi. El 2005 rebé el premi Catalunya Construcció del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i el 2006 l’Antonio Camuñas de Arquitectura.