Resultats de la cerca

Autor del Collegi Màxim de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès 1949, evolucionà cap a solucions més funcionals Sobresurten els edificis del Banc Comercial Transatlàntic 1957-60 i, en collaboració amb Francesc Mitjans, del Banc Atlàntic 1966-69 de Barcelona

Formà part, i en fou teòric, del grup BBPR , que significà l’esforç més coherent i positiu envers els postulats de l’anomenada segona generació d’arquitectes moderns Al grup es deu la colònia helioterapèutica de Legnano 1937-38 i la Torre Velasca 1957, totes dues a Milà, així com l’edifici comercial Hispano Olivetti, a Barcelona 1960-64 Fou un dels membres més actius del CIAM 1951 i del CIAM 1959 Editor de la revista Domus , dirigí 1954-65 Casabella continuità , des d’on establí polèmiques d’àmbit internacional, com la del Neoliberty, el 1959

Format a l’École des Beaux-Arts de París, s’installà als EUA des del 1865 i inicià la seva obra dins els historicismes tòpics del moment gòtic en esglésies com la de Springfield o Renaixement en edificis comercials com l’Agawam National Bank A partir de la Trinity Church de Boston 1872-77, inicià l’estudi unitari de l’espai interior i dels volums exteriors dels edificis, simplificant més i més els elements decoratius Bé que sempre es mantingué fidel a les arrels del romànic i que frenà diverses experimentacions amb nous materials, és tingut com a precursor de l’arquitectura nord-americana…

Diplomat a l’Escola Tècnica Superior de Delft 1924, en fou professor més tard Membre del CIAM, inicià la seva activitat 1927 dins el llenguatge racionalista El 1937 s’associà amb JA Brinkman, i el 1948 amb Jacob B Bakema, amb el qual signà tota la seva obra El centre comercial Lijnbaan, a Rotterdam 1953, de sis-cents metres de llarg i amb el carrer reservat per als vianants, tingué una influència extraordinària a Europa Entre les seves nombroses obres cal assenyalar les esglésies de la Resurrecció, a Schiedman 1957, i la de Nagele 1959, el pavelló holandès de les exposicions…

Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum 1823-28,…

En una primera etapa, centrada a Califòrnia, els seus projectes reflectiren la influència de l’art minimalista R Serra, C André, R Irvin, S Lewitt Museu Marítim Cabrillo, a San Pedro 1979, Museu Aeroespacial, a Los Angeles 1982-84, la seva pròpia casa 1977-78, el Museu d’Art 1989 i un centre comercial 1973-80 a Santa Monica, etc A partir de la realització de la seu de Vitra, a Basilea 1988-94, es decantà cap a formes més expressionistes i geometries més complexes Museu Weisman, a Minneapolis 1990-93, Auditori Walt Disney, a Los Angeles 1989-96, Museu Guggenheim de Bilbao 1993-97…

Titulat per la Universitat de Barcelona 1986 i especialista en l’organització d’obres i empreses Fou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per l’àrea d’urbanisme entre 1979-83, període en el qual exercí també altres càrrecs membre dels comitès executius del Consorci de la Zona Franca i del consell d’administració del Port Autònom de Barcelona, i també de les comissions mixtes per a la Planificació de les Xarxes Viàries i dels Enllaços Ferroviaris de Barcelona Director general de la Fira de Barcelona 1893-87, el 1987 fou nomenat conseller delegat del Comitè Organitzador Olímpic de…

Després d’estudiar matemàtiques, dibuix, escultura i, finalment, arquitectura, féu pràctiques, l’any 1954, al taller de Le Corbusier, que abandonà per cercar uns plantejaments menys cartesians S'associà, aleshores, amb André Bloc — Café du Rond Point als Champs-Elysées París, 1957, Estudi d’André Bloc Antíbol, 1959, Maison de l’Iran Ciutat Universitària de París, 1961-68— i amb Paul Virilio  —església de Sainte Bernardette du Baulay Nevers, 1964-66, declarat monument nacional el 1990— i fou un dels fundadors del grup Architecture principe Multiplicà els projectes d’estructures urbanes amb…

Es titulà arquitecte a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki el 1966 Tot i que ha projectat nombroses arquitectures com la reforma de la Casa de Cultura de Rovaniemi 1984-86 i 2009-10, el Museu del Banc de Finlàndia 2002-03 o el centre comercial Kamppi a Hèlsinki 2003-06, la seva contribució a l’arquitectura internacionalment més reconeguda és la seva obra teòrica, sovint considerada una de les més destacades aportacions al pensament fenomenològic des de la professió arquitectònica El seu llibre The Eyes Of The Skin Architecture And The Senses ha tingut una destacada influència…

Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1991 i és un reconegut activista del disseny Fou coordinador de la revista “ON” 1982-84 i, juntament amb Quim Larrea, fundà les revistes De Diseño  1984 i ARDI , a més d’ésser un dels impulsors de la Primavera del Disseny També és autor de llibres com Diseño de arquitectos en los 80 1987-88, Nuevo diseño español 1991, Arquitectura a Catalunya l’era democràtica 1977-1996 1996, Diseño industrial en España 1998 i Arquitecturas diminutas 2000 Ha estat professor de les escoles de disseny Elisava i Eina, de la Universitat…