Resultats de la cerca

Es mostren 240 resultats

arquitectura

La Gran Muralla, construcció iniciada per l’emperador Qin Shi Huangdi (segle III aC)

Arquitectura

Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.

És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…

Gran enciclopèdia catalana

absis

Absis 1) de planta quadrangular amb absidioles de ferradura, de Sant Quirze de Pedret (segle X); 2) de planta trilobulada, de Sant Pere de Terrassa (segle IX); 3) de planta quadrangular exteriorment i de ferradura a l’interior, de Santa Maria de Terrassa (segle X); 4) de planta semicircular amb edicles a l’interior, de Santa Maria de Roses (segle XI); 5) de planta composta d’absidioles poligonals, de la Catedral de València (segle XIII)

Arquitectura

Construcció adossada a la nau o a les naus d’una església.

Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat…

Gran enciclopèdia catalana

arquitectura efímera

Atomium (Brussel·les), exemple d'arquitectura efímera que ha perdurat en el temps

Arquitectura

Construcció arquitectònica, generalment de formes avantguardistes, dissenyada per a una funció determinada durant un període de temps concret.

Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de productes, ciutats i…

Gran enciclopèdia catalana

prefabricació

Arquitectura

Construcció i obres públiques

Tecnologia

Sistema de construcció d’edificis, de vaixells o altres estructures consistent en la utilització d’elements de formes i dimensions normalitzades i fabricats en sèrie.

Hom munta els elements dits prefabricats en el lloc on efectua la construcció, amb la qual cosa hom sol obtenir un estalvi considerable de temps i de cost En arquitectura, hom tendeix més i més a servir-se d’aquest sistema Entre les primeres experiències, en ferro colat i acer, a la fi del s XVIII i durant tot el s XIX, cal subratllar la construcció del Crystal Palace, a Londres 1851, de JPaxton, la Sala de Màquines de l’Exposició Universal de París del 1889, de Dutert i Contamin, i les diverses experiències de GEiffel Seguiren els projectes d’habitatges i cases…

Gran enciclopèdia catalana

planta

Arquitectura

Gràfic amb finalitats més tècniques que artístiques que representa, vist des de dalt i a una escala preestablerta, un aspecte ideal d’una construcció o d’una seva part, amb les característiques geomètriques i dimensionals dels seus elements.

S'obté per secció d’un determinat nivell de la construcció normalment del sòl o de cadascun dels pisos amb un pla horitzontal on també es representan en projecció ortogonal els elements no intersectats

Gran enciclopèdia catalana