Resultats de la cerca

Titulat a Barcelona el 1936 Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys cinquanta o seixanta Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Collegi d’Arquitectes 1957-71 i director diversos anys del Cercle de Belles Arts

Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte…

Titulat el 1905 Gendre i collaborador de Lluís Domènech i Montaner, fou l’arquitecte director de l’important grup d’artistes i ajudants que intervingueren en l’obra del Palau de la Música Catalana El 1912 feu l’ampliació de la casa Thomas, del seu sogre, a Barcelona Guanyà amb Enric Catà el concurs per al Teatre Principal de Terrassa 1909, i el 1910, amb Alexandre Soler i March , el del Mercat Central de València acabat el 1928 És autor de nombrosos edificis de Barcelona Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya…

Graduat a Madrid el 1957, i doctorat el 1960, el seu vocabulari formal es basa en la industrialització de l’arquitectura Entre les seves obres hom pot esmentar l’edifici del carrer Marqués de Valladares 35, de Vigo 1957, el sanatori neuropsiquiàtric El Pinar, a Meixueiro 1965, cinc blocs de cases a Pontevedra 1966, l’església parroquial de Nosa Señora das Neves, a Vigo 1968, la biblioteca pública Antonio Palacios, a Porriño, Pontevedra 1970, les oficines Zeltia, també a Porriño 1985, els nous jutjats de la Corunya 1990 i el poliesportiu Bembrive, a Vigo 1992 Fou fundador 1973 i degà…

Titulat l’any 1952, amb Enric Tous agençà les dependències del deganat i de la junta de govern del Collegi d’Arquitectes 1958-62, a Barcelona Ambdós construïren la casa Ballvé, al barri de  Pedralbes de Barcelona, 1960-61, les fàbriques Dallant, a Sant Feliu de Llobregat 1963, i Kas, a Vitòria, i també la central de Banca Catalana, al passeig de Gràcia de Barcelona 1968, l’edifici de la Diagonal 468, l’edifici Publi del passeig de Gràcia 1977, l’edifici del Banc Industrial de Catalunya 1980 i l’edifici Pastor, al passeig de Gràcia-Aragó, tots ells a Barcelona L’any 1994, amb el seu fill…

Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb vocació política —limitada pel context—, infongué…

Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres…

Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’…

Obtingué el títol a la Universitat de Tucumán 1948 El 1952 s’establí als Estats Units, on es graduà a la Universitat d’Illinois conjuntament amb la seva muller Diana Balmori, amb qui realitzà gran part dels projectes, inicialment, els primers deu anys del seu itinerari professional, al despatx d’ Eero Saarinen Nacionalitzat nord-americà el 1964, des d’aquest any fins al 1968 fou director de disseny en una empresa d’enginyeria de Los Angeles i posteriorment fou soci de Victor Gruen El 1977 obrí despatx propi, que el 2005 incorporà el seu fill Rafael Construí tota mena de tipologies…

Fill de Joan Subias i Galter  i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona   ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del Besòs i Canyelles…