Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Domènech i Estapà
Façana principal del Palau de Justícia de Barcelona, obra de Josep Domènech i Estapà i d’Enric Sagnier i Villavecchia (1885-1908)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte (1881) i doctor en ciències exactes.
Fou catedràtic de geodèsia 1888 i de geometria descriptiva 1895 a la Universitat de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1883, que posteriorment presidí 1914 Autor, a Barcelona, dels edificis de l’Acadèmia de Ciències 1893, Palau de Justícia 1885-1908, amb Enric Sagnier, Presó Model 1904 amb Salvador Vinyals, Observatori Fabra 1906, Catalana de Gas 1908 i convent dels carmelitans començat el 1910 i acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana Dirigí així mateix les obres de l’Hospital Clínic 1895-1906, sobre un projecte d’Ignasi C Bartrolí 1881 Amb elements…
Joan Alsina i Arús
Arquitectura
Arquitecte.
Collaborador de Gaudí a les obres del Palau Güell i de Lluís Domènech i Montaner en la direcció del Gran Hotel de Palma, Mallorca Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l’Escola Superior d’Arquitectura El 1906, l’ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran
Jaume Gustà i Bondia

Jaume Gusta i Bondia. Firmat per J. Cabanellas.
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte (1879) i mestre d’obres (1872).
Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887
Enric Catà i Catà
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura 1903, d’on fou catedràtic de geometria descriptiva des del 1918 Collaborà amb Lluís Domènech i Montaner Entre els seus edificis més representatius hi ha el Teatre Principal de Terrassa 1911, amb Francesc Guàrdia, el Casino Espanya de Portbou 1923, la Casa de Correus i Telègrafs 1916-20, amb Eugeni Bona i el Teatre Albèniz 1922-23 de Girona, el Grup Escolar d’Arenys de Munt 1937, el Casal del Metge de Barcelona 1930 i , sobretot, l’edifici emblemàtic de l’Exposició Internacional de l’any 1929 el Palau Nacional de Montjuïc 1927-29, amb…
Rovira
Arquitectura
Família d’arquitectes.
A Antoni Rovira i Riera s XVIII-XIX, mestre fuster, hom atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial 1802, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Fill seu fou Antoni Rovira i Trias El fill d’aquest, Antoni Rovira i Rabassa Barcelona 1845 — 1919, es titulà a l’acadèmia de San Fernando el 1867 Professor de geometria descriptiva a l’Escola de…
Pere Pi i Calleja
Arquitectura
Matemàtiques
Matemàtic i arquitecte.
Estudià a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per ETerrades, i a l’Escola Superior d’Arquitectura de la mateixa ciutat Fou professor a la facultat de ciències 1928-39 i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC 1935-39 Exiliat, el 1939 se n'anà a França i després a l’Argentina, on fou director de la Biblioteca Nacional 1942-46 Fou professor de geometria descriptiva 1942-48 i , amb l’ajuda de JRey Pastor, exercí també la docència d’anàlisi matemàtica a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional de Cuyo 1942-…
rizoma
Arquitectura
Imatge descriptiva d’un model epistemològic caracteritzat per l’absència de centre i jerarquies, per la interrelació entre els seus elements i pel seu desenvolupament orgànic, i que, per extensió, descriu també formes i fenòmens arquitectònics.
Per analogia del terme botànic que es refereix a la tija subterrània, el terme rizoma s’ha estès en diverses disciplines des que els filòsofs Gilles Deleuze i Felix Guattari l’encunyaren com a metàfora a la dècada dels anys setanta del segle XX per proposar un nou model epistemològic En disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme el terme ha aconseguit una notable influència, i serveix per a anomenar i caracteritzar formes i tipus de creixement orgànics basats en l’extensió indefinida i complexa de construccions o fenòmens Hom ha considerat rizomàtics, per exemple, els processos d’…