Resultats de la cerca

Amb el seu pare, GESaarinen, s’installaren als EUA el 1923 Obtingué el primer premi pel projecte d’ampliació de la Smithsonian Institution, a Washington Si en el seu primer projecte, el Technical Center de la General Motors, a Warren 1951-57, utilitzà un formulisme racionalista, en obres ulteriors no pogué allunyar-se de connotacions manieristes i historicistes medievals —com als habitatges per a estudiants de la Universitat de Pennsilvània 1957-60, l’Ambaixada dels EUA a Londres 1955-60, o en diversos Colleges de la Universitat de Yale— Són també obres seves la Terminal de la TWA, a l’…

Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única deducció de…

Estudià arquitectura i enginyeria industrial i, gràcies al premi de fi de carrera en enginyeria 1944, anà als Estats Units com a delegat de l’Instituto Nacional de Industria INI i amplià estudis a Harvard i al Massachusetts Institute of Technology MIT, on obtingué un màster en administració d’empreses i enginyeria, i assistí a les classes magistrals d’Alvar Aalto, Walter Gropius i Le Corbusier De tornada a Catalunya 1947, acabà els estudis d’arquitectura i es doctorà Fou fundador, amb Josep Poal, de l’Institut d’Estudis Nord-americans 1951, del qual projectà la seu a Barcelona També fou…

Alhora, aquestes eines permeten l’ordenació formal de l’espai virtual El desenvolupament accelerat de les tecnologies de la informació a partir de la Segona Guerra Mundial, però sobretot a partir dels anys setanta, esclatà a la dècada de 1990 amb la universalització d’internet Des d’aleshores, la tecnologia digital ha procurat als professionals de l’arquitectura un ampli ventall de noves possibilitats a l’hora de projectar la forma dels espais Arquitectes com Marcos Novak, Bernard Tschumi o Neil Spiller incorporaren com a peça clau dels processos de creació i reflexió arquitectònica les…