Resultats de la cerca

En 1944-62, etapa eclèctica, publicà articles d’Alomar, Ràfols, Cirici, Sostres, Cirlot, Rubió i Tudurí, Moragas, Bohigas En 1963-70 inclogué números monogràfics Domènech i Montaner, 1963 Suburbis, 1965 Arquitectura oblidada i Turisme , 1966 ADLAN© , 1970 i collaboracions de caràcter sociològic Garrut, Coll i Alentorn, Pinilla, Duocastella, Ros i Hombravella Des del 1970 augmentà la difusió, s’accentuà l’arrelament en la societat catalana sèrie “Arxiu Històric” i el títol fou canviat pel de “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo” El 1977 s’interrompé la publicació, reiniciada el…

Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal…

En morir aquest el 1835, fou succeït per Josep Casademunt i Torrents, fins a la supressió de la classe el 1850 Fou substituïda per l’Escola de Mestres d’Obres, dirigida pel mateix Casademunt, fins a la seva mort 1868, i després per Elies Rogent i Amat Suprimida el 1869, la diputació fundà l’Escola Politècnica Provincial, que comprenia una escola d’arquitectura que, en desaparèixer la Politècnica 1871, restà amb el nom d’Escola Provincial d’Arquitectura, la qual, el 1874, passà a la Universitat L’any següent fou reconeguda i s’anomenà Escola Superior d’Arquitectura La nova escola facilità la…

Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que féu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…

Àfrica Després que la crisi posés en evidència la necessitat de canviar els paradigmes de l’arquitectura, el 2014 va confirmar un significatiu tomb disciplinar vers la lògica constructiva, l’aprofitament dels recursos existents i l’assumpció d’una ètica professional que respecta les condicions de cada lloc No és estrany, doncs, que l’atenció s’hagi dirigit vers l’arquitectura que es desenvolupa als marges dels circuits oficials, com és el cas de l’Àfrica, on va arribar l’arquitecte de Mollerussa Xavier Vilalta, per a construir el Mercat Lideta d’Addis Abeba Etiòpia, una obra permeable, oberta…